Resultats de la cerca
Es mostren 2734 resultats
Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre
Art romànic
El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
dinamo

Secció d’una dinamo
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrent continu.
En la forma constructiva més freqüent consta d’una carcassa cilíndrica de fosa, de ferro o d’acer, que té fixats a l’interior uns electroimants anomenats pols sempre en nombre parell, cadascun amb la seva bobina alimentada amb corrent continu, els quals creen uns camps magnètics d’excitació Aquest conjunt de pols magnètics és anomenat inductor A l’interior de la carcassa, concèntric amb la corona de pols, hi ha un cilindre, anomenat induït , giratori, muntat sobre l’eix de la màquina i fet de discs de xapa magnètica empilats, amb unes ranures a la perifèria, en les quals van unes bobines de…
Sant Cebrià de Fuirosos (Sant Celoni)
Art romànic
L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020 Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927 L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de…
Lucien Lévy-Bruhl
Antropologia
Filòsof i antropòleg francès.
Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…
Església evangèlica
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma esdevinguda al segle XVI, i que inclou les principals branques del protestantisme tradicional: luterans, calvinistes, presbiterians, metodistes, baptistes, germans i d’altres.
Pel damunt de les diferenciacions de cada grup, llur doctrina comuna, basada en la Bíblia com a única regla de fe i de conducta, s’identifica amb el moviment religiós més conegut amb el nom de protestantisme La pràctica cultual evangèlica suposa un retorn radical a la simplicitat litúrgica de l’Església primitiva i consisteix en la lectura pública de la Bíblia, l’homilia, la celebració de la Cena, la pregària i el cant comunitari L’organització de comunitats de l’Església evangèlica als Països Catalans data de mitjan segle XIX, després de la traducció de Lo Nou Testament 1832…
Sant Martí de Viver (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, les quals perdé molt aviat Les primeres notícies d’aquesta església es troben en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual entre les parròquies de Sant Pere de Vim i de Sant Salvador de Miralles figura la de Viver Així mateix figura en una altra llista parroquial de mitjan segle XII Aquesta parròquia ha de correspondre a una església dedicada a sant Martí situada al castell de Rubió, si bé actualment se’n desconeix l’emplaçament…
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…
Sant Jaume (Salardú)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental És un edifici d’origen possiblement romànic, però actualment molt modificat F Junyent-A Mazcuñan L’església és emplaçada a la riba dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, en un indret que s’eleva sobre la vall, prop del barranc de Salider Mapa 149M781 Situació 31TCH248303 S’hi arriba per un camí que s’inicia al cantó esquerre de la carretera del port de la Bonaigua C-142, just abans d’entrar a Arties Poc després d’haver-lo iniciat tomba cap a mà esquerra i, seguint parallel a la carretera vers ponent, passa per sota la…
Sant Amanç del Castell de Pena (Ogassa)
Art romànic
La història d’aquesta capella i fins i tot l’advocació del seu titular es fonamenten més en la tradició popular que en el suport documental Sobre el pla de Pena hi ha un munt de pedres que la llegenda diu que corresponen a les ruïnes d’un antic convent, lligat a la llegenda de disbauxes eròtiques del comte Arnau No cal dir que això és, del tot imaginari El topònim Sant Amanç no surt documentat fins a l’any 1682 Tenint en compte el costum de l’època d’edificar esglésies al costat dels antics castells, sembla lògic que aquest edifici pogués correspondre a la primitiva capella del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina