Resultats de la cerca

Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto

Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria

Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet

Fill del jupan Esteve I de Sèrbia , fugí per fer-se monjo al mont Athos 1192, on canvià el nom de Rastko per Sava Amb l’ajuda del seu pare —també monjo des del 1196— fundà el monestir serbi de Khilandar, a l’Athos Polaritzà la reacció ortodoxa dels serbis contra Venècia 1208 i obtingué de Constantinoble el reconeixement de l’autocefàlia de l’església sèrbia 1219, de la qual fou primer patriarca 1221 L’església de Sèrbia en celebra la festa el 14 de gener

Estudià amb Cristóbal de Morales Fou mestre de capella de les catedrals de Jaén 1546-48, Màlaga 1554 no ocupà el càrrec i Sevilla des del 1555 El 1582 anà a Roma, on conegué Palestrina, i de camí cap a Terra Santa conegué Zarlino, a Venècia Havent-ne tornat, publicà una relació del viatge 1590 És autor de música religiosa motets, misses, etc d’una gran rigor tècnica L’Institut de Musicologia del CSIC de Barcelona n'inicià 1957 la publicació de l’obra completa

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

D’una gran ductilitat interpretativa, fou premiat als festivals de Berlín i de Venècia 1956 i 1962 per Trapeze i per Birdman of Alcatraz El 1960 obtingué l’Oscar al millor actor per Elmer Gantry Altres films seus són The Killers 1946, Criss-Cross 1949, Apache 1953, Il Gattopardo 1963, The Swimmer 1965, The Professionals 1966, Gruppo di famiglia in un interno 1975, Novecento 1975, Atlantic City 1980, La pelle 1981, The Osterman Weekend 1983, Tough Guys 1986, Rocket Gibraltar 1988, Field of Dreams 1989, etc

Inconformista i d’un profund sentit social, cercà d’arribar fins a l’interior dels fets i dels personatges amb un llenguatge directe, incisiu i violent Alguns dels seus films són Paths of Glory 1958, Spartacus 1960, Lolita 1962, Dr Strangelove 1964, 2001, a Space Odissey 1965-67, A Clockwork Orange 1972, Barry Lyndon 1975, The Shining 1980, Full Metal Jacket 1987 i Eyes Wide Shut 1999, estrenada pòstumament L’any 1997 fou premiat en el festival de Venècia per la seva carrera com a director

Filippo Giunti 1450-1517 edità llibres en grec, en llatí i en italià El seu fill, Bernardo Giunti 1487-1551, imprimí la famosa edició del 1527 del Decameró Luca Antonio Giunti 1457-1538, germà de Filippo, s’establí a Venècia el 1503, i el succeí el seu fill Tommaso Giunti 1494-1566 Un membre d’aquesta família, Juan de Junta , s’establí a Castella, castellanitzà el cognom i tingué impremta a Burgos i a Salamanca La marca dels Giunti era una flor de lis heràldica

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671