Resultats de la cerca
Es mostren 68647 resultats
Castell de Saburella (Querol)
Art romànic
Situació Panoràmica de la situació d’aquest castell que corona un petit turó al centre de la conca del Gaià ECSA - J Bolòs Castell edificat al cim d’un turó, no gaire alt, però amb força bona panoràmica, en especial de la conca del Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF633874 Des del Pont d’Armentera, cal agafar la carretera local TV-2141 que va cap a Selmella Quan s’acaba la carretera asfaltada comença una pista de terra que ens portarà fins a una casa que hi ha prop del castell JBM Història Són ben escasses les notícies documentals sobre aquesta fortalesa Fou, com la majoria de castells d’aquest…
Castell del Catllar
Art romànic
Situació Un aspecte de la muralla del castell, amb una de les grans torres que la flanquegen J Bolòs Les restes de l’antic castell del Catllar s’alcen a la part alta de la vila del mateix nom, en un turó d’uns 59 m, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-17446 Situació 31TCF596598 S’arriba al poble del Catllar, des de Tarragona, per la carretera N-340 que uneix aquesta ciutat amb Barcelona a uns 4,5 km des de Tarragona, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera local TP-2039, degudament senyalitzada, que després d’haver fet uns 7 km, arriba al poble del Catllar AMaM Història Etimològicament…
Castell de Sabardan (Fenolhet)
Situació Vista aèria de les restes d’aquest castell que domina des d’un turó, al S, el poble de Fenolhet o La Vilassa Al fons de la fotografia es poden veure les ruïnes del castell de Fenolhet ECSA - F Tellosa Vista de la fortalesa des del sector sud-est, amb la bestorre massissa a manera d’esperó i, en segon terme, la torre parcialment circular ECSA - A Roura Aquest castell s’aixeca al cim d’un turó, a poca distància al S del poble de Fenolhet La Vilassa, que s’estén a la falda sud del promontori del castell de Fenolhet o de Sant Pèire El castell de Sabardan permetia d’augmentar la…
Castell de las Albas (Felhuns)
Situació Torre mestra d’aquesta fortalesa, de base lleugerament rectangular, situada al cim d’una gran roca ECSA - A Roura Castell situat sobre un serrat que s’alça a la confluència de la Matassa amb l’Adasig Tot i ésser bastit al cim d’una roca prominent, és situat al fons de la vall, a molt poca distància del curs dels dos rius Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′12″ N - Long 2° 29′47″ E Anant cap a la masia de Las Albas, prop de l’encreuament de les carreteres que venen d’Ancinhan, Pesilhan de Conflent i Lo Vivièr, abans de passar la Matassa, surt un camí carreter L’hem de seguir uns metres…
Castell i vilatge de Cabestany (Benavarri)
Art romànic
Situació Vista general del turó de Cabestany, amb les restes del castell al cim, l’església de Sant Esteve i els vestigis del vilatge al vessant de migdia ECSA - J Bolòs El despoblat de Cabestany es troba al sud-est del poble d’Estanya, vora l’Estany Petit, i al vessant del turó que coronava el castell, del quan romanen escassos vestigis Mapa 32-12 289 Situació 31TBG952556 De la carretera N-230 de Lleida a Benavarri surt a mà dreta la carretera que porta a Estopanyà i, trencant a mà esquerra, a Estanya En una bifurcació que hi ha més enllà d’aquest poble d’Estanya, hem d’anar cap a la dreta,…
La transició democràtica. 1971-1979
La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços, coordinadores,…
Les cròniques de l’expansió catalana a la Mediterrània. 1280-1547-2007
L’expansió dels comtats dels Pirineus catalans vers les planes, el mar i les illes de la Mediterrània va suscitar una sèrie de cròniques i de cronistes excepcionals en alguns casos, foren els reis mateixos, començant per Jaume I, els màxims responsables de l’aventura mediterrània “Excepcionals" perquè no hi ha cap altre conjunt de producció historiogràfica equivalent a Europa perquè passen molt aviat de ser escrites en llatí a ser escrites en una llengua nova la catalana, i perquè dues de les cròniques són dictades per reis les úniques autobiografies reials de l’Europa medieval Les cròniques…
Sant Fructuós de Llo
Art romànic
Situació Edifici característic del segle XII, restaurat i ampliat en diverses ocasions ECSA - A Roura Aquesta església és la parròquia del poble de Llo És situada a l’entrada del poble, en l’àmbit del cementiri, just al costat de la carretera, des d’on és perfectament visible Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 18” N - Long 2° 3’ 41” E Per a arribar a Llo des de la Guingueta d’Ix cal agafar la carretera N-116 fins a Sallagosa, on cal prendre a mà dreta una carretera local que porta a Llo RMAE Història La parròquia de Llo és mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…
Elaboració de semen
Fisiologia humana
El semen o esperma és el líquid exterioritzat en l’ejaculació que conté els espermatozoides elaborats als testicles i les secrecions de les glàndules sexuals annexes, com la pròstata i les vesícules seminals La part essencial del semen és el seu contingut en espermatozoides, elaborats als testicles amb el procés d’espermatogènesi Aquest procés té lloc en l’epiteli dels túbuls seminífers durant tota la vida sexual activa S’inicia durant la pubertat, cap als tretze anys, a causa de l’estímul de les hormones secretades per la glàndula hipòfisi La formació dels espermatozoides s’inicia a partir…
Usatges de Barcelona
Historiografia catalana
Aplec o recopilació de lleis de molt diversa procedència, recollides des dels s. XI-XII, la redacció definitiva de les quals data de l’any 1495.
Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…