Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
seguretat de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de precaucions per tal d’evitar que les dades es perdin o es malmetin, sigui per accident o deliberadament.
Aquestes precaucions inclouen mesures per a assegurar que només les persones autoritzades accedeixen al sistema informàtic o a les dades protecció de dades, i l’execució de processos regulars per a generar còpies de seguretat de les dades Per a mantenir la seguretat de les dades s’usen diverses tècniques de verificació i validació el xifratge, que converteix les dades en un format sense sentit per als usuaris no autoritzats, ja que no disposen de la informació necessària per a la descodificació la definició de privilegis d’accés segons els usuaris i l’ús de claus de pas, que dificulten als…
dotació fundacional
Dret civil català
Patrimoni inicial d’una fundació privada que es constitueix en virtut d’un negoci dispositiu, a conseqüència del qual una determinada massa patrimonial es transmet del patrimoni dels fundadors a la fundació.
La dotació és una cessió gratuïta, perquè els fundadors disposin de la totalitat o d’una part del seu patrimoni sense percebre'n cap contraprestació L’acte de dotació es produeix en el moment de la inscripció en el Registre de Fundacions, però els seus efectes es retrotreuen a la data de l’atorgament de la carta fundacional o, si escau, al dia de la mort del fundador A part el patrimoni inicial que la fundació adquireix amb la dotació, ja constituïda pot adquirir altres béns amb la finalitat d’integrar-los al seu patrimoni Els béns de la dotació poden ser destinats amb caràcter…
conjunt reduït d’instruccions
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat amb un conjunt petit d’instruccions.
La tecnologia RISC es basa a definir un conjunt, el més reduït possible, d’instruccions molt properes a la màquina, i per tant molt ràpides El resultat són microprocessadors de complexitat petita, i per tant menys costosos de dissenyar i de produir que els microprocessadors CISC, si bé la complexitat es transfereix cap al programari Malgrat això, hi ha qui opina que aquest no és pas un inconvenient ja que l’ús d’un conjunt reduït d’instruccions, si bé pot fer els programes més llargs, també els pot fer més entenedors si se segueixen certes metodologies de programació mentre que l…
neteja ètnica
Antropologia
Militar
Expressió sorgida durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia per a indicar l’eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat.
La neteja ètnica és un tipus de genocidi destinat a eliminar el caràcter multiètnic d’una regió en benefici de la pervivència d’un únic grup A l’antiga Iugoslàvia fou inicialment practicada pels serbis, però els croats no trigaren gaire a posar-la en pràctica El major nombre de morts es produïren a Bòsnia i Hercegovina, que era la república habitada per una major diversitat ètnica, i el collectiu més afectat fou el dels musulmans, que al començament de la guerra s’havien negat a adoptar actituds violentes Tanmateix, amb anterioritat ja s’havien dut a terme programes de neteja…
meritocràcia
Sociologia
Societat en què la posició dels individus en l’estructura ocupacional és producte solament del mèrit i del talent individual.
Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment són l’escola i la universitat les que…
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània,…
literatura sòraba
Literatura
Literatura en alt o baix sòrab.
Els sòrabs produïren obres religioses en llatí entre la fi del segle XV i el segle XVI La primera fita important és la traducció del Nou Testament al baix sòrab el 1548 Fins a la fi del segle XVIII quasi tota la producció escrita en sòrab és de tipus religiós Destaquen diverses traduccions, parcials o completes, de la Bíblia, a més d’algunes gramàtiques i vocabularis Ja aleshores, les dues modalitats dialectals es reflectiren en la llengua escrita, diferenciació vigent encara avui El primer escriptor profà d’importància és Jurij Mjén 1727-85 El Romanticisme impulsà la florida…
societat sense classes
Política
Sociologia
Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil…
galera

Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per…