Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
Bellprat

Bellprat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta Segarra i que…
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci superior continuant…
la Costa Brava

Sector de la Costa Brava dins el terme de Torroella de Montgrí
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
el Cogul
el Cogul
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, estès a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…
Clariana de Cardener
Clariana de Cardener
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb el Bages.
Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…
Castell de Brufaganyes (Roses)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de les ruïnes de la fortificació J Todó-TAVISA Les restes d’aquest castell, anomenat popularment castell de Bufalaranya o d’En Bufalaranya, es drecen al cim d’un puig cònic de vessants pronunciats per llevant, migdia i ponent que davallen vers la propera vall de la Trencada, l’antiga vall de Penida Pel costat de tramuntana era quelcom més accessible, ja que el turó enllaça amb els altres contraforts de la serralada, al sector del coll de Sant Genís i el serrat de Can Berta, a la serra de Rodes Mapa 220M781 Situació 31TEG162828 La…
Sant Martí de la Plana (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Església que presenta una estranya disposició, amb l’absis abandonat i una petita capella tardana rectangular adossada al campanar, situat a ponent de l’antiga edificació ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí de la Plana es troba, totalment isolada, en una collada de la tallada de Sallent, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent Mapa 34-12291 Situació 31TCG557692 Per a anar-hi, cal agafar una pista de desemboscar, que surt entre els km 31 i 32 de la carretera de Coll de Nargó a Isona, i que en un recorregut d’uns 3 km passa pel costat mateix de l’església JAA Història L’…
Economia i societat del Pla de l’Estany
Art romànic
Introducció Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els predis, amb els…
Santa Maria de Pineda de Mar
Art romànic
El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…
Cellera d’Estoer
Art romànic
Situació El poble d’Estoer és a la riba esquerra del riu Lentillà, en els darrers contraforts nord-orientals del massís del Canigó, on l’alta vall del riu esmentat comença a eixamplar-se Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 12” E Per a arribar-hi, cal seguir la carretera D-25, que s’agafa entre Marquixanes i Vinçà, a la carretera N-116 Al cap de 2,5 km, es troba, a la dreta, la D-55, que fineix el seu recorregut de 3 km al poble d’Estoer JBH Història Plànol de l’antiga cellera, segons el cadastre del 1811 A Catafau El lloc d’Estoer, conjuntament amb la seva església, és…