Resultats de la cerca

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…

Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la…

Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…

La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la…

Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis i el campanar d’espadanya aixecat sobre el mur de llevant de la sagristia ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní centra el nucli ponentí d’Esdolomada El poble d’Esdolomada es troba enlairat a la riba dreta del barranc del Congustro 1 030 m Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931879 S’hi arriba per una pista forestal que s’agafa a la Pobla de Roda i segueix el curs del barranc JBP Història Es tenen referències del lloc per primera vegada gràcies a l’acta de consagració —que algun autor creu falsa— de l’església de Güel de poc després de l…

Situació Una vista exterior de l’església des del costat sud-est A Noguera L’antiga parròquia rural de Sant Fruitós d’Ossinyà o Sant Fruitós d’Aussinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, aigua avall de la riera del Mor, al límit oriental de la comarca de la Garrotxa amb la del Pla de l’Estany Mapa 257M781 Situació 31TDG744702 Per arribar a l’església de Sant Fruitós d’Ossinyà cal sortir de la carretera general de Girona a Besalú Al punt quilomètric 31,5, davant la fàbrica Pedres Blanques, surt vers migjorn una carretera veïnal que travessa l’…

Era fill d’una família d’alts funcionaris de la monarquia el pare, Antoni Agustín i de Siscar, membre d’una nissaga de la petita noblesa de Fraga, fou regent i, després 1508, vicecanceller del Consell d’Aragó, i la mare, Aldonça Albanell i Durall, era filla de Jeroni Albanell, ciutadà honrat barceloní, regent de la Cancelleria de Catalunya i actiu collaborador de Ferran II en la reforma del règim municipal de Barcelona el 1498 Diversos germans seus ocuparen igualment càrrecs oficials Es coneix la seva vida gràcies, sobretot, a la biografia que el 1734 n’escriví l’illustrat valencià …

El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…

La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…

Fragment de foli d’un còdex que es conserva avui al Museu Episcopal de Vic i la procedència del qual es desconeix amb exactitud Museu Episcopal de Vic El Museu Episcopal de Vic guarda un breu fragment de pergamí, illustrat amb una escena en la qual Crist, com a Mestre veritable, imparteix ensenyament a dos grups de deixebles, distribuïts a banda i banda La miniatura sembla que pertany a un còdex de les Homilies dels Evangelis, similar al que procedeix de Sant Fèlix de Girona * En aquest darrer es repeteix sovint aquest tipus d’escenes en les quals Crist exhorta o adoctrina les gents en els…