Resultats de la cerca
Es mostren 5188 resultats
Acadèmia dels Muntanyesos del Parnàs
Acadèmia literària creada a València per Guillem de Castro el 1616, com a intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns.
Dissolta al cap d’un temps, fou reconstituïda el 1698
Revista Popular
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en castellà fundada a Barcelona per Fèlix Sardà i Salvany, Guillem J.Guillén i Garcia i Primitiu Sanmartí i Busquet.
Començà a publicar-se l’1 de gener de 1871 sota la direcció de Sardà i Salvany, i desaparegué pel juny del 1928 Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós
Percy
Família noble d’Anglaterra, l’origen de la qual es remunta a Perci (segle XI), company de Guillem I el Conqueridor.
Fou famosa en la història i la llegenda pel paper que tingueren com a guardians de la frontera anglesa enfront dels escocesos Membres d’aquesta família foren els comtes de Northumberland, creats ducs el 1766 Els membres més famosos d’aquesta família són Henry de Percy 1272-1315, gentilhome anglès, partidari actiu de la política escocesa d’Eduard I, fins que les victòries de Robert Bruce l’obligaren a tornar al seu país Reforçà la seva posició al nord d’Anglaterra comprant terres al bisbe de Durham, sobretot l' honor d’Alnwick, que es convertí en la seu principal de la família El seu fill…
L’estructura professional, familiar i social dels artífexs
Art gòtic
La jerarquia professional Els oficis i les confraries La necessitat d’estructurar i regular la pràctica dels oficis es va fer evident ben aviat, però els camins per a arribar a aquestes associacions, més o menys organitzades i reglamentades segons els llocs, van ser diversos Aquesta diversitat la trobem fins i tot en la denominació i en la definició mateixa d’aquestes associacions La terminologia depenia molt del fet que el factor religiós tingués o no un paper en la seva vida corporativa A Catalunya, aquestes associacions es coneixeran gairebé indistintament com a associacions menestrals ,…
Pelagònia
Geografia històrica
Antiga regió de la Macedònia septentrional, que correspon actualment a la vall del Crna Reka, afluent del Vardar, a la República de Macedònia.
La capital fou Heraclea, l’actual Bitola El 1259 Joan Paleòleg hi vencé el príncep d’Acaia, Guillem II
batalla de Lucocisterna
Història
Militar
Batalla campal que tingué lloc prop de Càller (Sardenya) el 29 de febrer de 1324 entre les tropes de l’infant Alfons III de Catalunya
—500 cavallers i 2 000 infants— i les de Pisa —1 200 cavallers i 2 000 ballesters—.
L’avantguarda catalana era comandada per Guillem d’Anglesola La victòria catalana fou decisiva per al domini català de Sardenya
Tugendbund
Història
Societat secreta prussiana, fundada a Königsberg (l’actual ciutat russa de Kaliningrad) per nacionalistes que s’oposaven a la dominació napoleònica i volien la regeneració de Prússia.
Collaborà en la reacció prussiana del 1815 El liberalisme dels seus membres mogué Frederic Guillem III a dissoldre-la 1815
Sant Jaume de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta església, avui fora de culte i dedicada a usos profans F Baltà La capella és situada al pla de Sant Jaume, que fa de partió entre el vessant de l’Anoia i el del Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF102898 Per arribar-hi cal seguir el camí que porta al castell, és a dir prendre a Martorell la carretera de Gelida i poc abans del km 3, acabat de passar el torrent de les Gavasses, seguir la pista camí públic, tot i que hi hagi indicadors del contrari que porta fins al mas de Sant Jaume, situat al peu del castell i prop de la capella Història Segons una antiga…
Inici de la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València
Comença la construcció d’un nou recinte emmurallat a la ciutat de València, sota la direcció del mestre picapedrer Guillem Nebot
economia del pensament
Filosofia
Principi segons el qual hom ha d’elegir, entre dos o més mètodes que arribin a iguals resultats, aquell que empri un menor nombre de mitjans conceptuals.
La difusió d’aquest principi es deu a Guillem d’Occam, que l’emprà amb molta freqüència en els seus escrits