Resultats de la cerca
Es mostren 1142 resultats
Hotteterre
Música
Família francesa de fabricants d’instruments, instrumentistes i compositors, activa durant els segles XVII i XVIII.
Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712 perfeccionà la…
Madagascar 2014
Estat
Hery Rajaonarimampianina va ser investit president al gener, i va anunciar que lluitaria contra la corrupció, endèmica a l’Administració, i que faria tot el possible per aconseguir la reconciliació nacional Rajaonarimampianina havia obtingut el 53,5% dels vots en la segona volta de la consulta, celebrada el 20 de desembre de 2013, mentre que Jean-Louis Robinson, va obtenir-ne el 46,5% En les legislatives, la coalició MAPAR moviment amb el president Andry Rajoelina havia aconseguit 49 escons dels 151 en joc els independents, 39 diputats el Moviment Ravalomanana, 20 i el partit de…
Edmond Goncourt
Literatura francesa
Novel·lista, assagista i crític d’art francès.
Juntament amb el seu germà Jules Goncourt París 1830 — 1870 es dedicaren al treball literari i artístic L’estudi històric del s XVIII francès els portà a publicar Histoire de la société française pendant la révolution 1851, Portraits intimes du XVIII siècle 1857, Histoire de Marie Antoinette 1858, Les maîtresses de Louis V 1860, etc La preocupació per donar als escrits una base de veridicitat fa que hom els pugui considerar precursors del naturalisme El 1860 s’iniciaren en la novella amb Charles Demailly , seguida per Soeur Philomène 1861, Renée Mauperin 1864, Germinie Lacerteux 1864, Manette…
Pere Gual i Pujades
Cristianisme
Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.
Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…
Missouri
Riu
Riu d’Amèrica del Nord, als EUA, l’afluent més llarg del Mississipí
.
Neix a les muntanyes Rocalloses, en les altes planes del Yellowstone, i és format per tres rius, el Jefferson, el Madison i el Gallatin, que solquen profundament el país reunits, salten per les Great Falls per a abandonar les terres altes i rocalloses i travessar la major part de la terrosa planura de l’Oest Central nord-americà, fins a Saint Louis, on lliura el seu cabal Té una llargària de 4 740 km, per a un vessant d’1 365 000 km 2 A la desembocadura porta un cabal mitjà de 1 825 m 3 /s, que equival a 1,3 l/s/km 2 , la qual cosa reflecteix l’eixutesa de la regió Només són…
Joan Gaspar i Paronella
Art
Galerista.
Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar i incorporà el seu fill Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria reobrí…
crítica cinematogràfica
Cinematografia
Activitat del qui comenta i valora el cinema des d’una tribuna pública, especialment periòdica.
En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…
Miquel Álvarez Trincado
Arquitectura
Arquitecte.
N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…
Jane Goodall

Jane Goodall
Etologia
Etòloga i primatòloga britànica.
Graduada en etologia a Cambridge 1966, fou assistent del paleoantropòleg Louis Leakey a Olduvai Tanzània Des del 1960 feu diverses estades a la reserva de Gombe, al mateix estat africà, on creà el Gombe Stream Research Centre per estudiar els ximpanzés en llibertat Les seves aportacions científiques demostraren que els ximpanzés són omnívors i capaços de fabricar i utilitzar eines, i que disposen d’un bagatge cultural El seu treball i la seva defensa del medi ambient foren decisius en el reconeixement de Gombe com a parc nacional 1968 L’any 1977 fundà el Jane Goodall Institute…
Mario Botta
Arquitectura
Arquitecte suís.
A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano 1958-61, i posteriorment estudià a Milà 1961-64 i a Venècia 1965-69 En aquesta ciutat establí contacte i collaborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale 1971-73, l’església de Sant Joan Baptista a Mogno 1986-98 o la capella a Tamaro 1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi, on es produeix una síntesi entre trets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina