Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…

“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…

Situació Vista aèria de la ciutat des del sector sud-est, amb el Segre en primer terme i el turó de la Seu Vella centrant el nucli antic ECSA-J Todó La ciutat de Lleida, capital del Segrià, és situada a redós d’un puig esglaonat 154, 65 m d’altitud, a la riba dreta del Segre La primitiva ciutat s’assentà sobre l’esmentat puig, dit del Castell, el qual, amb forma de piràmide escapçada, té tres graons roquers ben pronunciats, que esmenten ja els documents medievals la Roca Sobirana, on hi ha la Suda la Roca Mitjana, on hi ha la Seu Vella, i la Roqueta, entre el revellí de Louvigni i el baluard…

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…

La conquesta El territori de les terres de l’Ebre, inclòs el Priorat, és el resultat d’una profunda alteració dels antics districtes andalusins de Ṭurṭūša, Mirabīt i Šibrāna Fou conquerit a mitjan segle XII pels exèrcits feudals coordinats pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en diverses campanyes que, juntament amb l’expugnació de Lārida, integraven un projecte global La conquesta no sobrepassà l’actual riu de la Sénia, tot i haver previst una continuació gradual fins els límits meridionals de la taifa de Ṭurṭūša Almenara-Onda Malgrat les dificultats, si més no aparents, per ocupar i…

Escut de la ciutat de Barcelona procedent de la font de la plaça de Santa Maria del Mar 1402 © MNAC/MAC, núm 14 158 – JCalveras, MMérida i JSagristà La gestació de la ciutat gòtica Els tres segles designats amb l’apellatiu “gòtic”, una periodització de límits convencionals, es caracteritzen per l’extraordinària empenta del món urbà Encara que, considerat en conjunt, el fenomen més original d’aquest creixement urbà baixmedieval és l’aparició d’un gran nombre de viles que estructuren el territori, fou a les principals ciutats on millor es difongué el nou ordre gòtic La…

Zona de la capçalera de la catedral, amb el claustre d’ordre compost, l’absis major, la capella de Santa Maria dels Sastres, el campanar i el cimbori i el braç nord del creuer AT - GS Els canonges de Tarragona s’establiren al capdamunt de la ciutat, entre les ruïnes de l’antiga Tàrraco, on van construir la catedral A mitjan segle XII, el 1154, l’arquebisbe Bernat Tort, el primer que va establir la seva residència permanent a la ciutat, dictà les seves ordinacions per a la vida en comú dels components del capítol, d’acord amb la norma o regla canonical de sant Agustí…

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de comunicacions i l’eix central de la comarca Actualment dins la trama urbanística de Montblanc es poden distingir dues…

Situació i presentació És un dels municipis del Segre Mitjà i la vila de Ponts n’és una de les capitals, per tal com té mercat propi, al qual acudeixen molts pagesos de la rodalia Amb l’agregació el 1970 del municipi del Tossal, l’extensió del de Ponts es duplicà i actualment té 30,52 km 2 A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel d’Oliola, en bona part pel sector que correspon a l’antic Terme Forà de Ponts, dit actualment Terme de Ponts, tot i ésser d’Oliola Al N limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a l’W amb Artesa de Segre L’antic terme municipal de Ponts centra l’anomenada…