Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
revenedor | revenedora
Oficis manuals
Persona que ven queviures a la menuda; és anomenat també tender.
El gremi o confraria de revenedors de Barcelona, sota l’advocació de sant Miquel, fou aprovat per la reina lloctinent Maria de Castella el 1447 i llurs activitats foren regulades pel municipi per mitjà de diverses ordenances, com per exemple les dels anys 1613, 1621, 1624 i 1665 Els revenedors venien sobretot llegums, grans i peix salat El 1703 el Consell de Cent declarà extingida la confraria i anullades les seves ordenances, però el gremi pogué continuar la seva existència Durant el s XVIII fou un dels més nombrosos de Barcelona i un dels més caracteritzats per les mesures…
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en…
esteve
Història
Membre de la gran confraria de Sant Esteve dels freners de Barcelona, la qual, sota la direcció d’aquest ofici, reunia diferents gremis.
Aquesta àmplia confederació es formà durant els segles XIV i XV La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos Al segle XV la confraria es componia de tres grups principals cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del segle XVI i al principi del XVII Al segle XVIII integraven la…
Agermanament
Moviment religiós català format per laics, sacerdots diocesans, la diòcesi de Barcelona i altres institucions, destinat a promoure l’intercanvi, en un pla d’igualtat fraterna, d’idees i d’ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes.
Es va constituir el 1955 a Barcelona L’actuació, a l’inici, es desenvolupava principalment a Xile, Camerun i Catalunya El 1958 envià cent vint-i-set persones 53 dones i 74 homes, entre els quals 44 capellans al Camerun, a Xile i a altres països sud-americans El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis consolidats a Xile i al Camerun Entre els impulsors, cal esmentar Oriol Albó, Joan Casañas, Josep Ribera, Ignasi Pujadas i Joan San Martí Agermanament fou reconegut pel bisbat de Barcelona i rebé el suport del Secretariat de Cooperació…
Gran i General Consell de Mallorca
Organisme representatiu de govern i de la ciutat i l’illa de Mallorca, constituït pels sis jurats, que presidien, els dos síndics clavaris de la part forana i un nombre variable de consellers.
Fou creat bàsicament el 1249 per Jaume I en confiar el govern i l’administració de l’illa a sis jurats, assessorats per un nombre indeterminat de consellers Al llarg del s XIV es concretà i perfeccionà el seu funcionament el 1299 Jaume II de Mallorca limità a cent el nombre de consellers el 1315 Sanç establí una representació permanent de la part forana formada per deu síndics Pere III 1351 diferencià els estaments dins el consell, que arribà a ésser compost de 256 membres, i el 1373 els reduí a 25 per cada estament de la ciutat cavallers, ciutadans, mercaders i menestrals i 38 síndics forans…
Leland H. Hartwell
Medicina
Científic nord-americà.
Es doctorà el 1964 al Massachusetts Institute of Technology Actualment és president i director del Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle i professor de les facultats de ciències i de medicina de la Universitat de Washington Estudià al llarg de més de 35 anys el cicle cellular, és a dir, el procés pel qual una cèllula creix, duplica els seus cromosomes i els separa per tal de distribuir-los de manera exacta entre les cèllules filles, durant el procés de divisió cellular Aquests estudis li permeteren identificar més de cent gens que controlen la divisió cellular gens…
rosassa

rosassa
© jy cessay / Fotolia.com
Arquitectura
Obertura circular de les parets de les esglésies, especialment a l’edat mitjana.
Sembla que el seu origen ve de l' oculus de les primitives basíliques cristianes De petites dimensions fins a la segona meitat del s XII, en aquest moment augmentaren considerablement de diàmetre la de la façana occidental de l’església de Nantes, de la darreria del s XII, té 8 m Durant el s XIII s’hi afegeixen vidrieres Són importants les d’algunes catedrals gòtiques franceses Notre-Dame de París, Reims, etc També són notables les de la catedral de Lleó En l’arquitectura catalana n'hi ha encara d’estil romànic, com la de l’absis de Santes Creus s XII-XIII Les dels extrems del transsepte de…
Joaquim Ramis i Coris
Metge.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1951 i s’especialitzà en pediatria Estudià especialment els problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris 1965, de l’Agrupació Democràtica de Metges 1966 i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries 1983, així com de les revistes Delta Quaderns d’Orientació Familiar 1961 i Cavall Fort 1961 també fou un dels principals impulsors de la collecció “Monografies Mèdiques” És coautor dels llibres El vostre fill…
Santa Càndida d’Areny de Noguera
Art romànic
Antiga cella del monestir d’Alaó situada al vilar homònim, documentat des de l’any 916 per diverses compres del comte Miró, el qual s’havia dedicat a anar completant l’alou comtal amb l’adquisició de porcions de terres veïnes al castell d’Areny i vora de l’antiga estrada reial L’any 954 aquest mateix comte donà prop de Santa Càndida tres vilars al monestir d’Alaó Vers l’any 970 Unifred, per la gràcia de Déu comte, duc i marquès, donà, per al remei de la seva ànima, a l’abat Oriolf i als altres monjos del monestir d’Alaó, al comtat de Ribagorça, entre els castells d’Orrit i d’Areny, la cella…
Castell d’Orcau (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’antic castell d’ Orcallo , identificat sovint amb Orcau de Pallars i fins i tot amb el d’Urgell, en realitat, es localitzaria entre Eroles i Queixigar, probablement vigilant la confluència del barranc de Sant Esteve o de Ceguer amb l’Isàvena La seva primera referència data del 1011, en què Radolf es lliurà al cenobi d’Alaó amb una casa in castro Orcall , un cup i una vinya als Sonalins, i terres a Gavet, al grau d’Orcau i al coll de Basturs a més aportà una mula i un ase valorats en cent vint sous L’any 1071 Ramon, la seva dona Ermetrut i llur fill Ramon donaren al bisbe Salomó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina