Resultats de la cerca
Es mostren 4092 resultats
piridina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978 És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina presenta una…
eslàlom
Esport
Cursa d’esquí alpí consistent en un descens fent una successió de viratges, jalonat amb diverses portes.
N'hi ha dues modalitats l’eslàlom especial i l’eslàlom gegant El primer és un descens curt, sobre un pendent molt accentuat, amb un recorregut imposat per una sèrie de portes assenyalades amb unes banderetes de diferents colors, que estan disposades formant figures diverses Les curses són fetes en dues mànegues de traçat diferent L’eslàlom gegant és un descens molt ràpid, marcat sobre un terreny variat amb desnivells sobtats, canvis de ritme i superfície accidentada També es disputa en dues mànegues i la suma del temps obtingut en cadascuna estableix el guanyador Les portes estan…
biblioteca d’enllaç dinàmic
Electrònica i informàtica
Biblioteca de mòduls de codi executable que es munten en temps d’execució.
En les biblioteques que contenen unitats compilades de programari, les unitats usades s’incorporen en el codi executable final durant el procés de muntatge Les biblioteques d’enllaç dinàmic posposen aquesta incorporació del codi fins a l’execució del programa L’ús de biblioteques d’enllaç dinàmic permet que, per exemple, un programa s’adapti a l’entorn de maquinari sobre el qual s’executa Un cas paradigmàtic d’això són les funcions de gestió de la pantalla el codi a executar és ben diferent en una pantalla gràfica o en una pantalla de text sense l’ús de les biblioteques d’enllaç…
matèria fosca
Astronomia
Matèria que, presumiblement, conforma el 90% de la massa total de l’Univers.
La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del Sol i que, en…
sil·logisme
Lògica
Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió
.
Objecte d’anàlisi i sistematització pràcticament exhaustives en l’anomenat Òrganon aristotèlic, el sillogisme, l’estudi del qual integra la sillogística , no és l’única possibilitat d’argument deductiu, bé que l’influx d’Aristòtil determinà una identificació exclusiva entre l’un i l’altre, amb la corresponent reacció antisillogística, per exemple, de Descartes Pel que fa a la relació entre les premisses del sillogisme —anomenades respectivament major i menor , pel fet que la primera inclou el predicat P i la segona el subjecte S, que són recollits en la proposició conclusiva—, aquella és…
romana
Romana
© Fototeca.cat
Física
Balança rudimentària portàtil de ferro forjat, formada per una barra, dita canastró, amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.
Del braç més curt penja per l’extrem allò que hom vol pesar, mentre que el braç més llarg és gravat amb unes entalles equidistants on és encaixat un pes anomenat piló , que, en ésser desplaçat, permet d’obtenir l’equilibri de la balança i, per tant, de determinar el pes desitjat Hi ha diversos tipus de romanes, moltes de les quals tenen dos les més corrents i fins i tot tres ganxos de suspensió, situats en llocs diferents, la qual cosa permet de modificar el fulcre i fa així possible la pesada, amb la mateixa romana, de cossos de pes molt diferent Aquesta balança fou emprada pels romans…
arquitectura
Electrònica i informàtica
Manera com s’organitzen i interactuen els elements principals (microprocessador, memòria central, busos de connexions, perifèrics, etc.) que constitueixen un determinat ordinador i, en general, qualsevol sistema informàtic.
El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC Complex Instruction Set Computer o RISC Reduced Instruction Set Computer, etc En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal en l’arquitectura Harvard, en canvi, tenen espais de memòria separats En l’arquitectura CISC el conjunt d’…
bugle

Família de bugles : a, soprano; b, contralt; c, tenor; d, baríton (bombardí); e, baix (tuba)
Música
Nom de cadascun dels instruments aeròfons de metall que, a l’igual de les trompetes, els trombons i les trompes, produeixen el so en entrar en vibració l’aire que passa entre els llavis de l’instrumentista.
A diferència d’ells, però, la seva tubuladura és d’una conicitat molt més accentuada, i, així com les trompes tenen l’embocadura cònica, aquests la tenen semiesfèrica Deriven de l’antic corn de senyals amb pistons, i foren unificats com a família per A Sax, el 1845, raó per la qual hom els denomina saxhorn La família completa consta de set instruments —del sopranino al contrabaix—, però només els dos més greus formen part habitualment de l’orquestra simfònica la resta gairebé només són emprats en les bandes de música, i, actualment, no tots L’instrument més agut de la família,…
cimera
cimera dita de Jaume I
© Fototeca.cat
Heràldica
Història
Militar
Guarniment que s’acoblava a l’elm i que consistia en figures molt vistoses.
Era fet de material molt lleuger, com el cartó o el pergamí, per tal de no carregar amb un nou pes l’arnès del cavaller Sembla que fou portada pels cavallers per fer-se reconèixer en els combats de guerra o de torneig i, en aquest darrer cas, fou també un senyal de galanteria, per tal com era allusiva a l’amor per una dama Serví també de brisura per a distingir branques d’una família i com a símbol distintiu d’algun ofici o d’una dignitat Al seu origen la cimera fou diferent de les peces i les figures de l’escut, però més tard hom acostumà a portar alguna d’aquestes…
Estatut d’Autonomia del País Valencià
Dret
Projecte de llei d’autonomia per al País Valencià.
Els primers intents d’aconseguir un estatut d’autonomia començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista La negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits, d’una banda, i la Dreta Regional i el PURA, de l’altra, que, si més no, limità la concreció política de les aspiracions estatutàries, cada dia més esteses El resultat de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina