Resultats de la cerca

El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues obres que li donaren…

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…

L’antiga vila de Cellers apareix esmentada l’any 1046, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i Ermessenda, donaren a Guillem Arnau i a la seva muller la vila de Cellers En el document s’estableixen els límits del terme d’aquesta vila, que eren el riu Noguera a llevant, el Montsec al sud, la Guàrdia d’ Ermedolfo a ponent, i el rec de Lezeto al nord En el seu testament, perdut Guillem Arnau deixà la vila de Cellers a Santa Maria de la Seu, llegat que fou fet efectiu pels seus marmessors al mes de març del 1054 A l’abril d’aquest mateix any, el comte Ramon V donava a Santa…

Aquest castell es pot confondre amb altres nuclis homònims del Pallars Jussà, especialment amb els castellets de Llimiana Sant Miquel de la Vall Així, per exemple, el comdor Arnau Mir de Tost hi tenia certs drets que traspassà en testament a l’església de Santa Maria d’Urgell any 1071 El Castelleto de la Terreta, petita força romànica, també fou objecte de convenis en el repartiment del comtat pallarès, Artau donà i definí a Ramon V del Jussà Castellet amb els seus termes i les seves pertinences 1073, i amb els seus drets cap al 1080 En aquest sentit, el Llibre dels Feus conserva un…

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres notícies ja són…

Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe Ot i els…

Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…

Les primeres notícies sobre l’existència d’aquest castell són de mitjan segle XII L’any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès, feudataris del castell, donaren en feu a Ramon de Tàrrega, castlà, el castell de la Mata de Senan, amb els seus termes i drets jurisdiccionals, sota determinades condicions Per aquesta encomanació, Ramon de Tàrrega donà trenta sous a Bernat de Cornellana i a la seva muller i trenta més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell Aquest personatge, amb el consell del seu germà Bernat de Granyena, va concedir a Santa Maria de Montserrat,…

Es desconeix la data exacta i el lloc inicial d’establiment dels religiosos mercedaris a Tortosa Segons uns autors fou l’any 1230, mentre que altres apunten a una data posterior al 1244 Sigui com sigui, el cas és que l’any 1250 el bisbe i el capítol donaren als frares mercedaris una capella i un cementiri als afores de la ciutat, propers al convent de Sant Francesc, segons un document conservat a l’Arxiu Capitular Aquesta ubicació la confirmen i precisen Els Costums de Tortosa i un document de l’any 1340 que fa referència a la casa dels frares de Santa Caterina Pensem que l’…

Aquesta era una església situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell a partir del segle XI l’església de Sant Pere de Casserres fou una possessió del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles amb categoria de priorat La primera notícia del lloc és molt antiga, de l’any 789, quan Lluís el Piadós encarregà al comte Borrell la missió d’ocupar militarment les places fortes d’Osona, Cardona i Casserres Castramserram , amb la finalitat de repoblar-les i organitzar-les Així Casserres és un dels punts de l’…