Resultats de la cerca
Es mostren 2331 resultats
Torre de la Corriu (Guixers)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici, amb els murs de migjorn i de ponent, precisament els que s’han conservat de l’antiga construcció J Bolos Es tracta de les parets d’una casa forta que formen part d’una masia, situada al mig d’una clariana de conreus, sota el cingle de Sant Llobre, al cantó nord-oriental de l’església de la Corriu i a una altitud d’uns 1 200 m Mapa 292M781 Situació 31TCG899676 Per anar-hi cal agafar la pista de terra que, des de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga, porta fins a la Corriu, tot seguint la riba dreta de l’aigua de Valls…
Sant Joan de l’Hospital (Martorell)
Art romànic
Situació Vista interior de la nau d’aquesta església construïda al segle XIII E Pablo L’hospital i la seva capella eren bastits extramurs, al carrer que s’anomenà de l’Hospital, avui de Pere Puig MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF113922 Història L’hospital de Martorell va ser fundat el 1205 per Guilleuma, senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, moment a partir del qual es té notícia d’alguns llegats de martorellencs, com el d’Arnau de Perelló de 6 diners el 1216, o el del 1293, de 12 diners que feu Saurina, muller de Ramon de Mir La capella és esmentada en la visita pastoral del 1313, i…
Tombes de la Vinya del Giralt (Cardona)
Art romànic
Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes Ell les descriu…
Santa Eugínia (Peramola)
Situació Aspecte dels escassos vestigis que ens han pervingut d’aquesta antiga capella Arxiu Gavín Les restes de l’església de Santa Eugínia es troben a la collada del serrat de Santa Eugínia Mapa 34-12291 Situació 31TCG557598 Per a arribar a l’indret, des de Peramola s’ha d’agafar la pista que va a Cortiuda Al cap de 12 km, a mà dreta, cal prendre un trencall que ens portarà a la masia d’en Torrent, que és a 400 m A llevant de la casa hi ha l’anomenat serrat de Santa Eugínia MTV-VRM Història Malauradament, aquesta capella no ha deixat cap rastre documental, tot i el seu indubtable origen…
Sarcòfag de la Font de Sant Cristòfol (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antic sarcòfag exempt de pedra utilitzat avui dia com a pica d’aquesta font ECSA - A Roig Uns 300 m abans d’arribar al poble de Peramea, a la dreta de la carretera que ve de Bretui surt un camí de terra que antigament menava cap al lloc de Pujol, tot dins de l’àmbit excepcional del pla de Corts A uns 120 m de la carretera hi ha en el marge esquerre del camí la Font de Sant Cristòfol Mapa 33-11252 Situació 31TCG389881 Necròpoli La Font de Sant Cristòfol es troba condicionada en un marge d’uns 2, 4 m d’alçada que avui retén les terres d’un prat de pastura En aquest espai, la tradició…
Els pristiformes: peixos serra
L’ordre dels pristiformes és constituït per batoïdeus de disc petit i cos allargat, característics per la prolongació del musell en forma de serra i proveït de denticles dèrmics molt desenvolupats Les aletes dorsals són grans i tenen una situació més anterior que en els altres batoïdeus com a tret excepcional, la primera se situa per davant de les aletes pelvianes, i, en canvi, les aletes pectorals són relativament curtes Solament la posició ventral de les fenedures branquials revela externament un clar parentiu amb els batoïdeus D’altra banda, l’apèndix rostral en forma de serra no és…
Necròpoli d’Escalç (la Portella)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli, formada per una dotzena de tombes excavades a la roca ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada dalt d’un tossal a la partida d’Escalç, al SW del poble de la Portella, prop del reguer de la Mitjana Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029224 A 600 m dels Castellots, seguint el camí que porta a Vilanova de Segrià, s’arriba a una altra cruïlla dominada per una serreta, al cim de la qual hom troba les restes de la necròpoli Necròpoli L’indret on s’assenta la necròpoli d’Escalç fou anomenat, provisionalment, Tossal dels Conills-I, i així apareix en les primeres…
Pont Vell d’Alfarràs
Art romànic
Situació Pont medieval força malmès, inicialment de set arcades, que travessava la Noguera Ribagorçana ECSA-J Bolòs Les restes del pont medieval o Pont Vell són situades al costat del pont modern que travessa la Noguera Ribagorçana a la població d’Alfarràs, per a donar pas a la carretera C-148, que es dirigeix vers Tamarit de Llitera Mapa 32-14 359 Situació 31TBG989339 S’hi arriba des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Pont Les ruïnes de l’antic pont medieval formen una obra de gairebé 200 m de llargada, la qual és formada per set arcades, sis pilars i els estreps…
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina