Situació
Pont medieval força malmès, inicialment de set arcades, que travessava la Noguera Ribagorçana.
ECSA-J. Bolòs
Les restes del pont medieval o Pont Vell són situades al costat del pont modern que travessa la Noguera Ribagorçana a la població d’Alfarràs, per a donar pas a la carretera C-148, que es dirigeix vers Tamarit de Llitera.
Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TBG989339.
S’hi arriba des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord.
Pont
Les ruïnes de l’antic pont medieval formen una obra de gairebé 200 m de llargada, la qual és formada per set arcades, sis pilars i els estreps. Actualment només es conserven les tres arcades de la banda dreta, les quals, a més, marquen una lleugera pujada fins a arribar a la part central del pont, corresponent a la llera principal del riu; precisament aquesta part va ser volada durant la Guerra Civil Espanyola i actualment sols hi resten els pilars, en els quals es veu l’arrencada dels arcs. El pilar més oriental, caigut, és dins el riu. Correspon a l’obra provisional realitzada després del conflicte bèl·lic suara esmentat per a donar servei al pont; d’aquesta reparació hi ha senyals de fustes, així com ciment o altres pedres col·locades als pilars centrals.
Un dels pilars que sostenia els arcs desapareguts, amb tallamars als dos costats.
ECSA-J.I. Rodríguez
Els arcs són de mig punt i són fets amb dovelles més aviat allargassades; els pilars presenten un aparell de carreus rectangulars, sense marques de picapedrer i amb els forats per a la seva elevació. Tots tenen tallamars als dos costats, els quals estructuralment s’adossen al nucli del pilar. El pilar central té petites diferències respecte dels altres, ja que presenta uns carreus més gruixuts i alguns de més quadrats; també els tallamars d’aquest pilar són totalment imbricats de manera sincrònica a l’estructura de sosteniment vertical del pont. En general, es tracta d’una obra de datació baixmedieval, però les diferències constructives del pilar central permeten concloure que el pont deu tenir un origen anterior.
Bibliografia
- Ollich, 1979, vol. II, pàg. 219.