Resultats de la cerca

Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades…

Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …

Fundat l’any 2007 , provenia de sectors del centreesquerra inicialment del País Basc que qüestionaven el marc jurídic i les formacions polítiques majoritàries de l’Estat espanyol PP i PSOE per ser excessivament tolerants amb els nacionalismes basc i català En el seu sorgiment tingueren una gran rellevància  moviments com Basta Ya, liderat pel filòsof Fernando Savater , el qual n'era l’ideòleg principal, apareguts com a reacció als atemptats d' ETA La seva primera líder durant la primera dècada d'existència del partit, fou Rosa Díez, que protagonitzà l’escissió del PSOE del País Basc a partir…

Estudià amb W Domgraf-Fassbänder i debutà el 1943 a Aussig com a Zerbinetta Ariadna a Naxos Del 1946 al 1951 cantà a la Staatsoper de Berlín, on es destacà en papers de soprano lleugera en òperes de WA Mozart, G Verdi, J Offenbach i R Strauss També actuà amb la companyia de l’Òpera de Viena, amb la qual el 1953 es presentà a Londres El 1957 interpretà a l’Òpera de San Francisco El cavaller de la rosa i Ariadna a Naxos , òpera que cantà també al Festival de Glyndebourne un any més tard Participà en diverses ocasions en els festivals de Salzburg i d’Ais de Provença, amb un gran èxit de…

Estudià cant a la seva ciutat natal, i hi debutà el 1945 com a Ulrica Un ballo in maschera Romangué a l’Òpera de Graz fins el 1952, on interpretà, entre d’altres, el paper de lady Macbeth El 1951 es presentà al Festival de Bayreuth, escenari que visità en edicions successives amb diversos personatges wagnerians Entre el 1952 i el 1972 actuà a l’Òpera de Munic, on debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa i amb la companyia de la qual actuà amb gran èxit al Covent Garden de Londres 1953 A més cantà a l’Òpera de San Francisco 1960 i al Metropolitan de Nova York 1962 El seu…

Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques,…

Estudià música, història de l’art i musicologia a Munic i Berna, ciutat aquesta darrera on es doctorà amb la tesi Problemes de forma a H Schütz 1928 Professor d’història de la música als conservatoris de Winterthur i Zuric, fou crític musical en el "Neue züricher Zeitung" i redactor en cap del "Schweizerische Musikzeitung" Fou un especialista en R Strauss, del qual fou biògraf oficial Sobre aquest compositor escriví Das Bühnenwerk von R Strauss 'L’obra escènica de R Strauss', 1954, R Strauss-Jahrbücher 'Anuaris de R Strauss', 1954-60 i Der Rosenkavalier vier Studien 'El cavaller de la rosa…

Fou alumne i membre del cor del Winchester College i, després, del New College a Oxford, on es graduà en dret civil 1449 i canònic 1455 En 1457-58 era sagristà de la collegiata de Sant Esteve, a Westminster, càrrec que sembla que ocuparen diversos compositors notables No es tenen notícies seves més enllà del 1459 Actualment és un compositor discutit, perquè moltes de les seves obres són atribuïdes a G Dufay, J Dunstable i W Frye És autor de dos cicles de la Missa a tres veus que transmet el Codex Trento 88 el primer cicle parodia la balada de Binchois Dueil angoisseux , i de l’altre es…

Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada 1926-27…

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…