Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
La nova premsa i la denúncia dels poders locals
La Llei de premsa del 1966 posà fi a una situació que s’arrossegava des de la Guerra Civil Per llei del 1938, obra de Serrano Suñer i el seu entorn, es regularitzà una premsa sotmesa a l’estat d’excepció des del juliol del 1936, però sense modificar-ne la situació real Si en el període 1936-38 el control de la premsa havia estat militar i d’excepció, d’aleshores ençà el control corresponia a l’administració, i l’estat d’excepció s’elevà a la categoria de norma per aconseguir una premsa fidel i permanentment mobilitzada per a la propaganda del règim El ministre d’Informació i Turisme, Manuel…
sa Pobla
sa Pobla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, as Pla, format bàsicament d’al·luvions quaternaris aportats pels torrents de Sant Miquel (al NW) i de Muro (al SW) a l’albufera d’Alcúdia.
A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la major part…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…
Banyuls de la Marenda

Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
Colònia

Vista de Colònia, amb el Rin i la catedral en primer terme
Till Che (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a la vora esquerra del Rin.
Situada a la cruïlla de vies procedents de les valls laterals, el seu emplaçament aprofita una gran incurvatura del riu El pla del nucli originari és radioconcèntric, i el creixement urbà s’ha fet per l’agregació dels municipis veïns Bayenthal, Lindenthal, Ehrenfeld i Nippes, a l’esquerra del Rin, i Mühlheim, Kalk, Deutz, Vingst i Poll, a la dreta Destruïda en tres quartes parts durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció ha representat en bona part l’estil tradicional l’àrea d’antigues fortificacions militars ha estat aprofitada per a obrir amples avingudes i establir-hi espais verds…
Horta

Plaça d’Eivissa, al cor del barri d’Horta (Barcelona)
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona i antic municipi del Barcelonès, situat al N de la ciutat, al sector on s’inicia la muntanya, entre els Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira), el turó de la Peira i la serra de Collserola.
El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…
Corpus
Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria del Mar, a Barcelona, oli de Ramon Casas (1898)
© Fototeca.cat
Festivitat que se celebra el dijous o el diumenge següent al diumenge de la Santíssima Trinitat per commemorar amb solemnitat especial l’eucaristia.
Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…
Pius Sarri i Obradors

Pius Sarri i Obradors
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Assistí a les classes del collegi escolapi de la seva vila natal Ingressà a l’Escola Pia el 16 de setembre de 1894 començant el noviciat i professà el 20 d’agost de 1896 Cursà la carrera eclesiàstica a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1902 Ensenyà en els collegis de Balaguer 1901-05, Tàrrega 1905-07, Vilanova i la Geltrú 1907-09 i l’agost del 1909, després de la Setmana Tràgica , fou enviat a Cuba residí a Guanabacoa, San Rafael de l’Havana i Cárdenas El 1915 tornà a Catalunya i fou destinat al collegi de Nostra…
religió romana
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels antics romans.
Ja en els seus orígens i en el desenvolupament posterior mostra com a trets bàsics el sincretisme, que tendeix a unificar en un culte regular déus i creences de procedència diversa, i el manteniment constant de la dualitat de ritus populars, essencialment de procedència agrària, i oficials A l’època més primitiva, els romans viuen entre els déus consideren la totalitat del món com a diví Per manca d’un pensament especulatiu, polític o legal, hom expressa a través dels déus qualsevol ideal de la religió prenen origen les variades formes de l’activitat intellectual El poble romà, mesclant tota…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina