Resultats de la cerca
Es mostren 8729 resultats
Artritis reumatoide
Patologia humana
Definició L’ artritis reumatoide és una malaltia crònica de causa desconeguda que es caracteritza per una inflamació articular, especialment de les articulacions de les extremitats, que en són afectades simètricament En un grau menor, aquesta alteració afecta també d’altres estructures anatòmiques, com són els vasos sanguinis, els ossos i els tendons, i genera símptomes generals com ara febre, malestar, pèrdua de gana i de pes En la seva llarga evolució, se solen alternar períodes d’exarcerbació simptomàtica amb períodes de millora o remissió Freqüència, edat i sexe L’artritis reumatoide és…
Unión de Centro Democrático
Partit polític
Partit espanyol que pretenia aglutinar un espai polític entre la dreta franquista i el socialisme marxista.
Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, crític i historiador.
Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…
, ,
Vila de Besalú
Art romànic
Història Una vista del nucli antic de la vila de Besalú, amb la plaça de la Llibertat, on potser ja antigament tenia lloc un mercat que avui encara es fa A la part alta i a mà esquerra, l’església del monestir de Sant Pere llueix la seva capçalera J Todó-TAVISA Al segle IX el lloc de Besalú donava nom a una demarcació àmplia, un territori “ territorio Bisuldunense ” o pagus “pago Bisuldunense ”, els precedents de la qual cal cercar en una època molt reculada En aquest moment, al segle IX, hi havia un lligam estret entre aquest país besaluenc i la ciutat de Girona això no obstant, cal pensar…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…
Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense
En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…
etnomusicologia
Música
L’etnomusicologia és aquella branca de la musicologia que entén bàsicament la música com a cultura en el sentit antropològic del terme.
Originàriament, l’etnomusicologia, en la seva qualitat d’hereva de la denominada musicologia comparada, se centrava en l’estudi de les músiques no occidentals i les de tradició oral d’origen europeu El desenvolupament que experimentà la disciplina, a partir sobretot dels anys seixanta del segle XX, amplià considerablement el seu àmbit d’actuació, de manera que allò que avui la defineix amb més propietat no són les menes de música en concret, ja que qualsevol música pot ser estudiada etnomusicològicament, sinó la seva particular percepció del fet musical com a fenomen sociocultural Aquest…
música de Grècia
Música
Música desenvolupada a Grècia.
Grans navegants, els grecs colonitzaren al llarg dels segles zones de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, la Península Ibèrica, algunes illes mediterrànies i el nord d’Àfrica El territori de l’actual Estat grec comprèn només la part més meridional de la península Balcànica i algunes illes circumdants Grècia antiga història Estrictament, la història de la música a la Grècia antiga ha d’abraçar des de l’època micènica segona meitat del segon millenni aC fins al segle IV dC aproximadament, encara que la poca documentació existent fa que sigui especialment difícil descriure la realitat musical…
La cultura musical i els espectacles escènics altmedievals
Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…
Els manuscrits de Vic, Girona i la Catalunya Nord (segles XI i XII)
La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…