Resultats de la cerca

Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves…

Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en…

Estudià a l’Institut Gnessin, i posteriorment entrà al Conservatori de Moscou, on estudià piano amb G Neuhaus i composició amb V Šebalin Obtingué la diplomatura el 1936, però ja havia iniciat la seva carrera de compositor uns quants anys abans amb el Concert núm 1 per a piano 1933 i la primera Simfonia 1933-35 Agosarat, escriví una òpera, V bur’u ‘En la tempesta’, 1936-39, en la qual el mateix Lenin apareixia en escena Dirigí la secció musical del Teatre de l’Exèrcit Soviètic 1941-55 i, pròxim als postulats d’AA Ždanov, fou elegit secretari general de la Unió de Compositors,…

Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L’any 1819, amb l’ajuda de…

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill del mestre…

L’actual capella de Sant Esteve o de la Fosca, en ruïnes, es troba a poques passes i al nord-est de les restes del castell de Sant Esteve de Mar, al promontori, sobre el mar, que limita la cala de la Fosca pel costat de tramuntana Fou construïda al segle XIX data 1829 gravada a la porta depengué de la parròquia de Vila-romà El “ castrum de Sancto Stephano de Marí ” fou comprat pel rei Pere II el Gran l’any 1277 per fundar al seu terme la vila de Palamós, segons l’acta de poblament del 3 de desembre de 1279 “ villa nostra de Palamors que est in termino Castri de sancto Stephano” Pel nom del…

El “ locum lonquera ” és esmentat en la Gesta comitum barcinonensium vers l’any 1285 El 1688 la Jonquera, amb Canadal, Agullana i Darnius, formava una batllia dels comtes de Peralada No hi ha notícies documentals de l’església de Santa Maria fins el 22 de març de 1413, que el bisbe Ramon Descastellar havia atorgat indulgències als qui contribuïssin a restaurar l’església de Santa Maria de “ Jonqueria” , sufragània de la parròquia d’Agullana L’any 1569 consta ja com a parròquia independent Actualment l’església de Santa Maria de la Jonquera és en la seva major part obra del segle…

L’ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l’antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d’Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys És coneguda també com l’ermita de “les Formigues” o de “les Alades” Ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV Segons Lluís Constans, per un document datat a Perpinyà el 24 d’abril de 1407, el vicari general del papa Luna Benet XIII, Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès Les primeres notícies de l’església es troben l’any 938 en el precepte que el rei Lluís d’Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l’alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d’Osona, que el monestir de Ripoll creà en l’alou de Palau, el paborde de la qual era qui…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297, quan aquesta…