Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
Castellolí

Castellolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall excavada en els sediments eocènics per la riera de Castellolí.
Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
la Diagonal
Avinguda que travessa Barcelona de llevant a ponent.
Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…
Antoni Font i Pedrosa

Antoni Font i Pedrosa
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i humanista.
Biografia Nasqué a Esparreguera, on estiuejaven els seus pares, que residien a Barcelona Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona Entrà a aquest orde el 9 d’agost de 1906 i hi professà el 2 d’agost de 1908 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i a Terrassa, i fou ordenat sacerdot el 19 d’octubre de 1913 Destinat primerament a Terrassa 1914-25, hi ensenyà la preceptiva i la història de la literatura Mostrà una gran sensibilitat espiritual, tant a classe com en els llibres que publicà o en les xerrades amb les famílies Collaborà en les revistes La Academia Calasancia i…
Boixadors

Armes dels Boixadors
Militar
Família de l’estament militar del Principat de Catalunya, probablement originària del castell de Boixadors (Bages).
Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…
Castell d’Avinyonet de Puigventós
Art romànic
Situació Panys de mur, en un dels quals hi ha oberta una porta d’entrada F Tur Les restes del castell d’Avinyonet són situades a tocar de l’església de Sant Esteve d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TDG931776 El camí per anar-hi és, doncs, el mateix que indiquem per arribar a l’església Història Al final del segle XI apareixen les primeres dades documentals de l’existència d’un senyor del lloc d’Avinyonet L’any 1090, en un document, és esmentat un Berenguer d’Avinyó, el qual també signà, el 1107, el document que feu fer el comte Bernat III de Besalú de donació de tots els comtats que…
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…
Sant Nicolau de Girona
Art romànic
Situació Singular capçalera de l'església de Sant Nicolau, formada per tres absis disposats en forma de trèbol, i una cúpula central sobre trompes E Pablo L’església de Sant Nicolau és situada davant la façana de ponent de l’església del monestir de Sant Pere de Galligants Mapa L39-12334 Situació 31TDG858487 JAA Història Aquesta església, alçada probablement poc temps després que la de Sant Pere de Galligants, fou construïda, com a capella funerària, dins el recinte del cementiri de l’esmentat monestir, del qual depenia La notícia més antiga i l’única que s’acostuma a esmentar data del 1135,…
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…