Resultats de la cerca

A partir de la fi del segle XIV i al llarg de tot el segle XV, els claustres van adquirir una entitat autònoma, en el marc d’uns edificis que majoritàriament s’havien construït en períodes precedents Així, molt sovint es tracta d’àmbits duts a terme com a resultat de reformes o bé d’ampliacions de construccions iniciades amb anterioritat Aquest és el cas, per exemple, del monestir de Santa Maria de Ripoll, on el claustre es va erigir essencialment entre la fi del segle XIV i el començament del XVI, però seguint el mateix esquema i les característiques de l’única crugia aixecada en època…

Façana nord, vista des del claustre, amb el campanar de la catedral romànica, anomenat torre de Carlemany, que s’aprofità com a contrafort en la nova construcció gòtica ECSA - FT Els precedents El referent principal de la imatge que defineix el perfil i la fesomia de Girona és la catedral de la ciutat, edifici que configura l’indret més genuí del nucli històric D’estil preferentment gòtic, la catedral ha estat bastida al llarg dels temps en l’espai de l’antic fòrum romà i és el resultat de la superposició i addició de diferents estils, des del romànic fins al neoclàssic Des de la fundació de…

Els crustacis són, després dels insectes, el grup d’artròpodes que ha tingut més èxit evolutiu, si jutgem pel nombre d’espècies existents entorn de 30 000 i per la diversitat d’ambients on es troben Es tracta d’un grup quasi exclusivament aquàtic, adaptat perfectament, tant a les aigües marines com a les continentals En aquest sentit, hom considera que, per l’espai que ocupen i per la funció que hi fan, són els equivalents als insectes, fonamentalment terrestres, en el medi aquàtic De fet, també hi ha espècies de vida terrestre, però en molts casos la seva permanència al medi terrestre és…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…

Situació i presentació Ocupa la part central del Pla de Bages i limita al N amb Sallent, i per un punt amb Artés, a l’E amb Navarcles i Talamanca, al S amb el Pont de Vilomara i Rocafort, al SW amb Manresa i a l’W amb Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor El terme és travessat de dalt a baix pel riu d’Or i flanquejat al cantó de ponent per la serra de les Brucardes, amb el Montpeità o puig de Sant Valentí 363 m La séquia de Manresa travessa el sector occidental del terme El municipi, que el 1937 canvià el seu nom pel de Riudor de Bages , comprèn, a més del poble de Sant Fruitós de Bages, cap…

El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…

Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…

Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per…

La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…