Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
Sant Quirze de Subiradells (Taradell)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, petit edifici d’una sola nau, rematada a llevant amb un absis semicircular G Orriols La petita capella de Sant Quirze es troba al terme municipal de Taradell, dins la urbanització de la Roca Aquesta església figura situada en el — mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 41,9 —y 37,0 31 tdg 419370 S’hi arriba per la carretera que de Taradell va a Viladrau en la qual, tot just començada, hom trobarà un trencall a mà esquerra que porta a la urbanització Miranda de la Plana o la Roca La capella és…
Castell de Somont (Anserall)
Art romànic
Situació Perspectiva aèria de l'emplaçament del castell de Somont Les ruïnes es troben entre la cisterna i les edificacions actuals ECSA - A Villaró El castell és a la riba dreta del Segre, en un turó a uns 300 m sobre el riu Mapa 35-10216 Situació 31TCG755929 Per arribar-hi cal prendre en el quilòmetre 133 de la carretera C-1313 de la Seu a Puigcerdà una pista forestal que puja, en 2 km, a la casa anomenada Torre del Morales, que és l’antic emplaçament del castell de Somont Les restes del castell són damunt la roca que hi ha darrere mateix de la casa Història El lloc de Somont, conegut des…
Castell de Montferrer (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Elements medievals en una antiga volta, aprofitats al celler de la casa de Cal Miqueló, bastida sobre l’antic castell de Montferrer ECSA – A Villaró Les restes del castell de Montferrer es troben en una casa al cap del poble, cal Miqueló Mapa 34–10215 Situació 31TGC710892 Per arribar a cal Miqueló s’ha de donar el tomb al poble i pujar pel camí del cementiri La casa és la més alta de totes Les restes del castell són al celler Història L’any 1087 el castell de Montferrer fou donat per l’ardiaca Guillem Arnau a la canònica d’Urgell, juntament amb l’església d’Aravell L’ardiaca Guillem…
Santa Eugènia de la Torre (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Mur amb opus spicatum de l’església, situada al costat d’un vell i derruït paller del mas del seu nom ECSA – A Villaró Les restes de l’església són en una construcció més al nord de la torre, integrades en un paller esfondrat Mapa 34–10215 Situació 31TCG712940 Per arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat per accedir a la torre AVB Història L’any 912, segons document del cartulari de Tavèrnoles, el bisbe Nantigis consagrà, a precs del comte Sunifred II d’Urgell, l’església de Santa Eugènia, construïda a la vila anomenada Torre, situada a la serra de Cogoll L’església…
Sant Vicenç d’Oveix (Rialb)
Art romànic
L’esment més antic que es coneix del monestir de Sant Vicenç d’Oveix, anomenat en el seu origen d’ Insitil , és de l’any 834, en què rebé un precepte de l’emperador Lotari, pel qual se li confereix la immunitat i se li confirmen les seves possessions El contingut del document és conegut gràcies a un document posterior, datat pels volts de l’any 1010, corresponent a un plet que sostingué l’abat d’Oveix contra els homes de Rabeniu, sobre els drets que, respectivament, poguessin tenir en la vila de Somponiu La sentència fou favorable al monestir El fet que el monestir pogués recaptar un…
Sant Esteve, abans Santa Maria, de Vilella (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…
Castell de Torena (Sort)
Art romànic
El castell de Torena s’alçava a 1 699 m d’altitud, en un tossal situat a 2 km de Llessui en direcció nord Al començament del segle XV ja estava enderrocat, i avui només en subsisteix el topònim Des de la mort del comte Sunyer l’any 1011, i en el decurs del segle XI, el castell de Torena és debat entre les dues branques comtals del Pallars que semblen detenir-lo en règim de condomini Entre el 1011 i el 1035 el comte Ramon IV de Pallars Jussà ven al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà el castell de Torena i tota la Vall d’Àssua —cal entendre una part dels drets que hi deté— L’any 1069 el…
Castell de Llimiana
Art romànic
Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’any 954 Un…
El convent de Santa Caterina de Barcelona
Art romànic
De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc temps abans…
Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona)
Art romànic
El nom de Sarrià aparegué per primera vegada en un document de l’any 986 Es tractava d’una venda “ en el terme de Sirriano ” L’església de Sant Vicenç surt esmentada l’any següent en el testament sagramental de Moció, el qual mana que es vengui el terreny al costat de l’església Sarrià pertanyia al territori de Barcelona La seva extensió era el doble de l’actual, ja que englobava moltes partides que posteriorment es convertiren en parròquies i, més tard, esdevindrien barris de la ciutat Pedralbes, les Corts i Sant Gervasi de Cassoles A partir del segle XI les cites són cada cop més freqüents…