Castell de Somont (Anserall)

Situació

Perspectiva aèria de l'emplaçament del castell de Somont. Les ruïnes es troben entre la cisterna i les edificacions actuals.

ECSA - A. Villaró

El castell és a la riba dreta del Segre, en un turó a uns 300 m sobre el riu.

Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG755929.

Per arribar-hi cal prendre en el quilòmetre 133 de la carretera C-1313 de la Seu a Puigcerdà una pista forestal que puja, en 2 km, a la casa anomenada Torre del Morales, que és l’antic emplaçament del castell de Somont. Les restes del castell són damunt la roca que hi ha darrere mateix de la casa.

Història

El lloc de Somont, conegut des de l’any 944, fou una de les primeres possessions territorials de l’església d’Urgell, producte de donacions comtals i de particulars que hi tenien alous.

El 1001 el papa Silvestre II confirmà les possessions de l’església d’Urgell, entre les quals hi havia el lloc de Somont. És possible que la possessió d’aquesta zona originés alguna tensió: el 1003 Sendred, ardiaca i batlle d’Andorra, fou empresonat pel comte Borrell en negar-se a cedir-li l’alou de Somont, que deia que l’havia heretat dels seus pares, tot i que, en una escriptura datada el 987, el mateix Sendred apareix com a comprador de l’alou a Emeriga. En ésser alliberat gràcies a la intervenció del bisbe, féu donació de l’alou a l’església. La confirmació de l’any 1001 fou ratificada el 1012 per una nova butlla de Benet VIII.

El 1097 l’alou fou injustament ocupat per Miró Isarn; després d’un judici el retornà a la canònica i al bisbe Ot. No hi ha, però, constància de l’existència de cap fortificació fins l’I d’abril de 1160(*), que el castell fou infeudat a Ramon de Berguedà. El bisbe es reservà el dret d’estatge “in palatio, et in turre et in omni munitioni supradicti chastri”. L’any següent se cita l’existència del castell de Somont en una convinença entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò.

L’edificació del castell segurament s’inicià davant l’amenaça que representava el fet d’ésser voltats per territoris del vescomtat, en un moment en què els conflictes entre el bisbat i el vescomtat eren freqüents i sagnants.

El 1260 Roger IV de Foix va fer cessió del vescomtat de Castellbò al seu fill Roger Bernat. Segons el document de cessió, els vescomtes tenien algun dret, no especificat, sobre el castell.

Castell

Planta dels escassos vestigis d’aquest castell.

A. Villaró

Hi ha restes de murs de l’antic castell en diversos nivells de la roca. A dalt de tot resten pocs fragments de la cantonada d’un mur fet amb carreus sorprenentment grossos i ben tallats, de 50-60 cm de llargària per 30-40 cm d’alçada, disposats en filades regulars i units amb morter de calç, que devien formar part de la torre, la qual no podia tenir pas més de 3 m d’ample per 5 m de llargada. Per les seves característiques, cal datar aquest edifici als segles XII o XIII. Tal vegada hi havia més estances als nivells inferiors: hi ha dos ribassos de pedra seca al sud de la cantonada, que potser són fets sobre murs anteriors.

La resta de parets, molt més irregulars, fan de murs de contenció on no hi ha roca que faci de paret natural.

A l’extrem sud-est, des d’on s’accedeix al nivell superior, hi ha deu esglaons tallats en blocs de pedra, d’1 m de llarg per uns 40 cm d’ample.

En dues de les roques que formen part de l’estructura de la base de la torre hi ha restes d’excavacions: un buidat rectangular a l’extrem est i un orifici a l’oest, que deurien suportar alguna estructura de fusta. .

Bibliografia

  • Baraut, 1979, vol. II, doc. 104, pàg. 78; Baraut, 1980, vol. III, doc. 271, pàgs. 100-101; Baraut, 1988, vol. I, pàgs. 190 i 291.