Resultats de la cerca

Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…

La primera persona que presencia una situació d’urgència mèdica hauria d’assumir la responsabilitat de socórrer la persona, o persones, la salut de la qual estigui en perill Per a alguns professionals, com ara policies i bombers, aquesta responsabilitat constitueix una més de les seves funcions, i el control definitiu dels trastorns de salut correspon als professionals sanitaris Tanmateix, qualsevol persona, encara que no sigui un d’aquests professionals, ha d’ésser capaç d’actuar davant d’una urgència en benefici de la salut de les persones afectades Per tal que la primera assistència d’una…

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…

Els testimonis d’aquesta vila es remunten als segles XI-XII Les primeres notícies sobre la seva activitat musical daten del 1604 i fan referència a una escolania a l’església de Sant Feliu Durant segles fou a Sant Feliu on es formaren la major part dels músics sabadellencs El 1796 dos d’aquests escolans, J Muixí i F Bosch, fundaren una de les primeres orquestres estables de les quals es té notícia a Europa, la cobla Muixins El 1852 F Bosch i Llonch, àlies "el Fatxenda", i F Bosch i Comadran se’n separaren i formaren l’orquestra Els Fidels, que el 1892 passà a dir-se Els Fatxendes i fou…

Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre el 1945 i el…

L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la tardor del 1971, el dia de la…

Desenvolupament enciclopèdic L’Institut de Teologia Fonamental s’encarrega dels estudis de llicenciatura i doctorat, dels cursos de formació permanent, de les tutories d’estudis i de les revistes Selecciones de Teología i Actualidad bibliográfica L’Institut Borja de Bioètica investiga les qüestions frontereres entre les ciències medicobiològiques i l’ètica Per la seva banda, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris format per l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut Científic Interdisciplinari s’ocupa de la investigació de les qüestions frontereres entre fe i ciència En l’àmbit…

Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…

Situació L’església de Sant Celoni, de l’antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs, ha donat nom a la important vila homònima que es va formar a partir dels segles XI-XII entorn seu Aquella capella, de la qual ens queden pocs vestigis, forma part de la casa núm 12 de la travessia de la plaça del Bestiar, entre els actuals carrers Major i dels Valls Mapa L38-14365 Situació 31TDG579156 És de propietat particular i per visitar-la cal sollicitar el permís del propietari Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Celoni data de l’any 1088, quan el noble…