Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
Castell vell de Llo
Art romànic
Situació Vista aèria del seti del castell, amb les ruïnes d’una torre i el que resta de l’església de Sant Feliu, en un cingle sobre el poble de Llo ECSA - F Tellosa Fortificació situada en un serrat encinglerat que s’alça sobre el poble de Llo, al costat de les Gorges del Segre, al voltant de l’església de Sant Feliu de Castellvell Des d’aquest indret hom albira bona part de l’Alta Cerdanya i també un dels camins que permetien de comunicar la conca cerdana amb el Ripollès, tot passant pel coll de Finestrelles Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E De la part alta del poble…
Sant Julià de Pedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església, amb el petit transsepte que la caracteritza ECSA - A Roura Aquesta església és situada al veïnat de Pedra, prop de Bor, al cim d’un esquei Mapa 35-10 216 Situació 31TDG022891 Pedra és situat a uns 5 km de Bellver, des d’on cal agafar la carretera local que porta a Alp Abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor i a Pedra RMAE Història El lloc de Pedra és conegut des de l’any 965, en què la villa Petra Ranesindo és una de les afrontacions d’Urús en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya Tanmateix, no hi ha cap…
L’estraperlo al camp: el cas dels cereals
El comerç de cereals 1939-1953 L’intervencionisme franquista sobre les produccions, els preus i la distribució va ser especialment intens a l’agricultura, i això generà també un actiu mercat negre, malauradament només conegut de manera parcial Un dels objectius essencials de la política agrària del primer franquisme va ser assolir l’autoabastament alimentari de la població L’autarquia agrària va manifestar-se, en primer lloc, en l’adopció d’una política orientada a potenciar la producció de cereals panificables, mitjançant un conjunt de normes que començaren afectant el blat i que…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Historiografia catalana
Geògraf.
Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…
Mota de Vila Muntà o de Sant Nazari
Art romànic
Situació La mota era situada a l’oest de Sant Nazari, uns 500 m a l’est de la “carrera de Carles” de Carlemany, que coincideix amb la Via Domiciana, l’antiga via romana que travessava la plana del Rosselló de nord a sud Era immediatament al costat de la riera de la Fossella i a uns 300 m del mas de Rocabruna Al costat de la mota també passava un camí antic que provenia d’Alenyà al sud i es dirigia cap a la Tet i la Salanca Sembla que controlava el pas de la Fossella, que es realitzava mitjançant un gual Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 12” N - Long 2° 59’ 31,2” E S’hi pot arribar seguint la…
Sant Andreu de Vila-robau (Ventalló)
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església des de llevant vers ponent, amb la porta d’entrada, oberta a aquesta façana J A Adell L’antiga Església Vella de Sant Andreu es troba al poble de Vila-robau, situat vers l’extrem nord-oest del municipi de Ventalló, al cim d’un tossal de poca elevació i prop de la riba dreta del Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TEG008683 Per anar-hi hi ha un camí de terra que cal agafar a la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Sant Mori, un cop passat el pont sobre el Fluvià, a mà esquerra Un altre camí hi porta des del poble de Ventalló L’església és de propietat…
Sant Cebrià de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra F Tur La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou A partir d’aquest punt, seguint…
Sant Andreu de Porreres (la Vall de Bianya)
Situació Una panoràmica amb l’església enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Sant Andreu de Porreres es troba a 818 m d’altitud, a la riba esquerra de la Vall del Bac, sota el Puig Ou Mapa 256M781 Situació 31TDG535806 De la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries, a 2 km d’aquesta població i al coll anomenat de Seguries, surt una pista forestal que davalla vers llevant a la Vall del Bac i passa per les masies de l’Om, la Rovirota i la Canova Poc abans de l’aiguabarreig de la riera del Bac Llierca amb la de Sant Andreu, el camí s’enfila a mà esquerra fins a assolir l’…
Majestat Batlló
Art romànic
Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o…