Resultats de la cerca

El Museu del Blat i la Pagesia té l’origen en un primer fons històric i etnològic que l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere havia installat en una antiga casa del carrer Major al final dels anys cinquanta El 1975 i el 1976 s’hi sumaren les prop de 600 peces recollides per la Cooperativa del Camp Comarcal de Cervera en una crida que hom féu als pagesos el 1963, a instàncies del mateix Duran, per reunir objectes relacionats amb les feines i la vida al camp Actualment, aquest espai constitueix l’àrea de les colleccions d’art de Cervera i comarca, de les quals…

Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas Barcelona 1785 — 1850, heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza 1834 que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que li foren prohibides…

L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit prophorikós ,…

Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es féu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87, i posteriorment a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i Castres 1591-93 Denunciat per unes…

Fou creat per llei del Parlament de Catalunya al febrer de 1981 Els seus dictàmens eren requisit previ a interposar recurs d’anticonstitucionalitat tant per part del Parlament com del govern de Catalunya També dictaminava sobre l’adequació a l’Estatut català dels projectes i proposicions de llei sotmesos al Parlament i sobre allò que li era requerit, així com l’adequació d’una eventual reforma estatutària a la Constitució del 1978 Era format per set membres elegits entre juristes de reconeguda competència, cinc dels quals eren designats pel Parlament i dos altres pel govern català D’entre…

Poeta, bisbe de Nola 409-31 Format a Bordeus, a l’escola d’Ausoni, seguí el cursus honorum amb la governació de Campània i, de nou a Bordeus, es dedicà a la vida literària i social, fins que, després d’haver-hi rebut el baptisme 389, a instàncies, sens dubte, de la seva esposa catalana Teràsia, es traslladà a Barcelona Ací morí el seu fill nounat Cels fet sepultar a Complutum prop del sepulcre dels màrtirs Just i Pastor, descobert llavors el bisbe Lampi l’ordenà de sacerdot 393 Amb un grup reduït de persones, es dirigí 394 a Nola, on fou consagrat bisbe 409 Dels seus contactes amb l’amic…

Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents…

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota la…

Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat,…