Resultats de la cerca

Té un punt de fusió de 133°C i bull a 309°C És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per calefacció de l’àcid gàllic amb aigua en autoclau És un compost relativament àcid i el seu anió captura amb gran rapidesa oxigen de l’atmosfera i origina composts oxidats de coloració fosca, fet pel qual les solucions alcalines de pirogallol són emprades per a eliminar oxigen de mescles gasoses És també emprat, com a antioxidant, en fotografia, en la indústria de colorants i com a intermediari de síntesi

Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes, etc Tots…

És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat

Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori , el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori , etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb la seva muller Gerty Theresa Cori Praga 1896 — Saint Louis 1955 i amb Bernardo A Houssay pels treballs sobre el metabolisme dels glúcids

La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…

El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…

Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una reacció de Friedel…

Les proporcions de sucre i aigua són, en pes, de 640 i 360 g, respectivament Els mètodes de preparació poden ésser en fred o en calent La preparació en fred no dóna lloc a la inversió del sucre i fa el xarop menys sensible a la fermentació, però és llarg de preparació Actualment gairebé tots els xarops es preparen en calent , afegint-hi després un antisèptic nipagin, àcid benzoic, àcid salicílic com a antifermentatiu Per a millorar-ne les propietats organolèptiques, hom els aromatitza amb essències llimona, taronja, anís, riba o els dóna color amb colorants autoritzats groc tartrazina,…

Sòlid cristallí que es fon a 229°C Soluble en aigua, sobretot calenta, pràcticament insoluble en alcohol L’adenosina és un nucleòsid que resulta de la combinació d’una molècula de β—D—ribosa i d’una molècula d’adenina El nucleòtid corresponent és l’àcid adenílic L’adenosina exerceix un gran paper en bioquímica, ja que és el constituent de substàncies d’importància fonamental AMP, ADP, ATP, ARN, ADN, etc Per hidròlisi dóna adenina i la D-ribosa En el catabolisme es desamina per acció de l’adenosina-desaminasa i dóna inosina És preparada per hidròlisi de l’àcid nucleic del llevat, i és emprada…

És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre és la 2´-desoxi- d -ribosa, i n'hi ha cinc, que corresponen a…