Resultats de la cerca
Es mostren 1686 resultats
Esquinços i luxacions
Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…
Rampa
La rampa és una contracció brusca, violenta, involuntària i dolorosa d’un o de diversos músculs Es produeix quan s’altera la concentració de diferents minerals, com sodi, potassi o calci, que intervenen en el fenomen de la contracció muscular Les causes més freqüents de rampa durant la realització d’un exercici físic són l’execució de contraccions voluntàries intenses en músculs no adequadament entrenats, una alteració en la concentració d’aquests minerals, provocada, per exemple, per una sudoració excessiva, com s’esdevé quan es realitza una activitat física massa intensa o prolongada a…
arts marcials

Judo
Secretaria General de l'Esport
Altres esports de combat
Conjunt de mètodes de combat relacionats amb la defensa personal, però que també presenten un vessant competitiu.
Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…
verb absolut
Lingüística i sociolingüística
Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat funcionalment sense complement explícit. Ex: Només menja tres cops al dia. Escriu molt.
guardafusell
Transports
Cadascuna de les anelles de ferro que hom col·loca als extrems del fusell per protegir-los dels cops i dels frecs.
flaó
Indumentària
Tascó que era col·locat entre el plastró i l’escut de l’arnès de junyir per tal d’evitar els cops.
donar
Fer sentir a algú cops de la mà, d’una altra part del cos o d’un altre instrument; clavar, pegar.
tuglúquida
Història
Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi (1320-1414).
Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’…
toc de queda
Militar
Dret constitucional
Mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix a la població civil el trànsit o la permanència al carrer durant determinades hores, especialment a la nit.
És una mesura de caràcter sobretot militar que es pren en situacions de guerra, de setge o d’aplicació de la llei marcial, però també s’empra en qualsevol altra situació en què les autoritats vulguin controlar o restringir l’activitat, sobretot nocturna Es declara i es manté vigent durant períodes d’excepcionalitat i de perill considerat greu tant per als individus com per al conjunt de la societat, com ara cops d’estat, desordres públics, catàstrofes o epidèmies, tot i que també en èpoques considerades normals pot aplicar-se a determinats collectius En català, a més de la denominació toc de…
gat domèstic
Gata siamesa adulta
© J. Palasí i M. Albaladejo
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 70 cm, 20 dels quals corresponen a la cua.
Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any pel febrer i a la fi de juny, i durant aquesta època el mascle és molt agressiu La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a 6 gatets,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina