Resultats de la cerca

Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del canal…

El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà…

Situació Aspecte exterior d’aquesta capella fundada pel burgès barceloní Bernat Marcús al segle XII ECSA - M Catalán L’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia, també coneguda com a capella d’en Marcús, es troba en el centre històric de la ciutat de Barcelona, en la placeta de Marcús, situada en la cruïlla dels carrers Carders i Montcada JAA Història Aquesta capella fou bastida vers mitjan segle XII gràcies a un llegat del burgès barceloní Bernat Marcús Tingué al principi un caràcter d’església cementerial, ja que un temps abans de la seva construcció, el mateix Marcús havia…

Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest…

Situació Únic pany de mur que resta d’aquesta fortalesa J M Masagué L’altiu pany de paret que es conserva del castell de Canals, es dreça al cim d’un turó, de privilegiada situació, a l’oest de Valldoreix Encara que el bosc espès el voreja en bona part, les terres de l’entorn són totes urbanitzades i un dels carrers passa a menys de cent metres d’aquestes ruïnes Mapa 36-16420 Situació 31TDF192902 Per arribar-hi cal situar-se a la plaça de Joan Majó davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Valldoreix, on neix la rambla de Jacint Verdaguer Després de seguir-la durant…

Situació Absis de l'església, dissimulat i envoltat per construccions modernes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el nucli de Sant Pere Sallavinera, actualment cap del municipi, agrupat a la banda sud-oriental del terme, al ribatge dret de la riera de Sant Pere, prop de la carretera de Manresa a Calaf, d’on surt, prop del quilòmetre 27, el brancal que hi mena Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816217 Història Aquesta església es trobava dins el terme del castell de la Llavinera Inicialment, fou l’església parroquial del terme, i aquestes…

La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…

L’epidèmia infecciosa anomenada pesta, provocada per un bacil que no fou identificat fins l’any 1894, ha causat, històricament, més destrucció de vides humanes que qualsevol altra epidèmia Per bé que a Europa són recordades i reconegudes les pestes des del segle II, sota l’imperi Romà, la gran pesta de la història és la Pesta Negra o Mort Negra, The Black Death La pesta del 1348 La porta d’entrada al continent europeu d’aquesta pandèmia fou el port de Constantinoble o des de Messina, on arribà el 1347 procedent de l’Àsia central per la ruta de la seda La propagació fou rapidíssima, entre…

Concentrà la seva activitat de recerca en la història de la medicina i en l’Edat Mitjana a la ciutat de València Fou membre, entre d’altres, de la RABLB, de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la RAH de Madrid, així com director del Centro de Cultura Valenciana des del 1915 Després de dues dècades dedicat a la professió mèdica, cap a quaranta anys, s’anà concentrant en els estudis històrics a partir de l’elaboració de diferents biografies sobre destacats metges valencians Apologia del Dr D Vicente García Salat , 1896 Recuerdo apologético del Maestro en Medicina Domingo Ros de…

Park Geun-hye va encarar el seu tercer any com a presidenta de Corea del Sud disposada a impulsar àmplies reformes estructurals per a reactivar l'economia del país, durament colpejada l'any 2015 per un brot de la malaltia respiratòria MERS i la desacceleració de la demanda de la Xina i altres països asiàtics Entre els mesos de juny i agost, l'aparició de 186 casos de contagi per MERS i la mort de 36 persones van ser la causa d'una psicosi collectiva per a evitar els espais públics, cosa que va fer caure el consum intern i el sector turístic Poc després, coincidint amb una devaluació sobtada…