Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Sant Joan d’Horta (Barcelona)
Art romànic
La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes, un verger,…
Ignasi Villalonga i Villalba
Historiografia catalana
Jurista, empresari i financer.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut Valencianista, dos dels…
Lluís Sales
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Després d’estudiar gramàtica i filosofia a la Universitat de València, prengué l’hàbit dels predicadors a setze anys i, coneixedor que se cercaven voluntaris per a les missions californianes, s’allistà com a missioner Sortí de València a l’octubre del 1770, formant part d’una expedició de 27 eclesiàstics que s’embarcà al port de Cadis Una vegada a la Nova Espanya 1771, fou destinat a les terres del Nord, a la frontera amb els indis Durant vint anys, Sales romangué als deserts de la península de Califòrnia, on fundà dos poblats, Sant Vicent Ferrer i Sant Miquel, vertaders illots d’aljubs i…
Derecha de Cataluña/Renovación Española
Partit polític
Partit monàrquic alfonsí constituït a Barcelona el 6 d’abril de 1933 com a organització adherida a Renovación Española [RE] (formació creada a Madrid al febrer d’aquell any).
També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…
música de Còrsega
Música
Música desenvolupada a Còrsega, illa de la mar Mediterrània annexada a França des del 1768.
Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…
Sant Esteve de Palautordera
Art romànic
Situació Interior de l’església, on s’endevina la nau romànica i la base de la cúpula sostinguda per petxines sobre la qual es dreça el campanar més tardà C Barbany-M R García L’església de Sant Esteve es troba situada a l’entrada del poble, al quilòmetre 5 de la carretera que enllaça la N-152 amb la C-251, prop de Sant Celoni, passant per Collformic També s’hi pot accedir per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb parada al baixador de Palautordera Hi ha, però, més de 3 km abans d’arribar al nucli de la població Mapa L37-14364 Situació 31TDG532170 CBC-MRGP Història L’església és…
Francolí
Gallinàcia pertanyent a la família dels fasiànids, amb 6 subspècies La que s’ha reportat aquí Francolinus francolinus , s’estén per Xipre, Síria, Israel, Jordània i des de la Turquia oriental a través d’Armènia i el N de l’Iraq fins al NE de l’Iran i les planúries de la mar Càspia meridional A Grècia era abans molt abundant, i va desaparèixer completament cap al segle XIX A Itàlia també nidificava a Sicília i, parcialment, a la península S’extingí a mitjan segle passat, i durant la dècada dels seixanta fou introduït amb èxit a la Toscana La història del francolí a casa nostra va lligada…
Àguila pescadora
L’àguila pescadora Pandion haliaetus sol passar llargues estones dalt d’un mirador proper a l’aigua, des d’on es llança pesadament, de potes, sobre les seves preses A la fotografia, presa a les Balears, s’aprecia el color clar del cap, el mateix que el del pit, i el fosc del mantell, combinació distintiva d’aquesta àguila de dimensions mitjanes de 51 a 58 cm Jesús R Jurado És un ocell comú i regular en migració, tant a la costa com a l’interior, i sovint segueix els cursos d’aigua importants En l’actualitat hom coneix prou bé el transcurs d’ambdós passos La migració primaveral s’inicia cap…
Joan Molas, introductor dels maons refractaris
Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…
luge

El pilot de luge controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i amb unes brides connectades al davant del trineu
AF CEC / Co de Triola
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a lliscar per una pista de gel de pendent pronunciat amb un trineu lleuger anomenat luge, en què el pilot va estirat de panxa enlaire i amb els peus per davant.
Una luge està constituïda per una superfície allargada fixada a dos patins i pot ser d’una o dues places El pilot controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i per mitjà d’unes brides connectades a la part davantera de l’aparell Els orígens Els trineus foren inventats als països nòrdics i les primeres curses de què es té constància daten del 800 L’any 1883 s’organitzà la primera cursa internacional de luge a Davos Suïssa, on competiren vint-i-un esportistes de set països El 1913 Suïssa, Àustria i Alemanya fundaren la Federació Internacional d’Esports de Trineu ISVV, que al cap d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina