Resultats de la cerca
Es mostren 5064 resultats
biciclo-
Química
Prefix emprat per a formar sistemàticament els noms dels hidrocarburs alicíclics.
Hom l’anteposa al nom de l’hidrocarbur de cadena oberta d’igual nombre d’àtoms de carboni bo i especificant, amb tres xifres separades per punt i entre claudàtors darrere el prefix, les dimensions dels anells, les quals indiquen, en ordre decreixent, el nombre d’àtoms de carboni de cadascuna de les tres cadenes que uneixen els dos àtoms de carboni terciari comuns Per exemple, la decalina decahidronaftalè, de fórmula és anomenada biciclo 4,4,0 decà Cal tenir en compte que en la nomenclatura dels hidrocarburs formats per dos cicles alicíclics idèntics per exemple, de ciclopropà units per un…
calcita
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci, CaCO3.
Mineral que, ensems amb l’aragonita, forma el dimorfisme del CaCO 3 Cristallitza en el sistema romboèdric es presenta en cristalls preferentment romboèdrics, prismàtics o escalenoèdrics donant lloc sovint a macles de complement i de compenetració, i també en formes compactes, oolítiques, pisolítiques i estalactítiques Generalment és incolora o blanca, amb lluïssor vítria o terrosa és uniaxial negativa, i les varietats transparents espat d’Islàndia presenten una intensa doble refracció Té una duresa de 3 i un pes específic de 2,72 És característica la seva exfoliació…
mègaron
Arquitectura
Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.
Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les…
Frujà
Cristianisme
Bisbe de Vic (972-993).
Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als…
Leopoldo Lugones
Literatura
Escriptor argentí, màxim exponent del Modernisme del seu país.
La complexitat de la seva personalitat passà del socialisme militant a actituds francament feixistoides es reflecteix en la seva obra En el primer llibre de poemes, Las montañas del oro 1897, hom pot apreciar la influència de Victor Hugo Los crepúsculos del jardín 1905 i Lunario sentimental 1909 encara són aproximacions al Lugones autèntic, que començà a trobar-se amb ell mateix a les Odas seculares 1910 i aconseguí la plenitud amb els Poemas solariegos 1927, on el poeta assoleix l’equilibri necessari per a configurar la descripció prescindint del que manifestament sigui propi de “l’ofici…
Hans Haacke
Art
Artista alemany.
Si bé inicialment treballà sobre fenòmens físics, des del final dels anys seixanta analitza els vincles entre art i política treballa sobre el compromís social de l’art, realitzant un art polític que atreu l’atenció del públic en intervencions al límit de la censura Utilitza materials que extreu de la difusió que fan les empreses i institucions en els mitjans de comunicació, com fotografies, anuncis i eslògans, els quals manipula en installacions que, al mateix temps, posen de manifest la doble cara de la seva activitat, promotora i lucrativa Fou el representant del seu país a la…
Jordi Agustí i Ballester
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…
Cigne
Astronomia
Constel·lació boreal, situada a l’est de la Lira i al nord de la Guineueta.
Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en…
Luca Pacioli
Matemàtiques
Matemàtic italià, conegut també com Luca di Borgo
.
Ingressà a l’orde franciscà entre el 1470 i el 1477 i fou professor a Perusa, Nàpols, Roma, Milà, Florència, Pisa, Bolonya i Venècia La seva obra principal, Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità 1494, és el primer tractat general d’aritmètica i àlgebra imprès A més de presentar els elements de l’àlgebra i dedicar alguns capítols a qüestions de matemàtiques pràctiques canvi de moneda, mesures i unitats de mesura, etc, tracta de l’aritmètica comercial hom considera que aquest és el primer text en què s’expliquen les regles de la compatibilitat per partida doble…
Mario Arqué Domingo

Mario Arqué Domingo
Arxiu M. Arqué
Esports aeris
Pilot d’ala delta i de parapent.
Pioner a Catalunya, s’inicià al Delta Club Lleida l’any 1979 Fou doble campió d’Espanya 1985 i subcampió l’any següent Establí els rècords d’Espanya de distància lliure 1990 i de distància i velocitat 1994 En parapent es classificà en segon lloc en el Campionat d’Espanya 2003 i fou campió de Catalunya i de la Lliga Catalana en diverses ocasions Formà part de la selecció espanyola d’ala delta 1983-86 i de parapent 2005, i des del 2009 és seleccionador estatal de parapent El 1984 fundà l’escola Volager juntament amb Manel Escudé, on es dedicà a la instrucció d’ala delta L’any 1990…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina