Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Jaume Tió i Noè

Jaume Tió i Noè, segons un dibuix publicat a Los lunes de la Gaceta de Cataluña (1882)
© CIC-Moià
Literatura catalana
Dret
Escriptor i advocat.
Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle i El Orbe Literario El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor , El Guardia Nacional , de Pau Piferrer, El Constitucional 1839…
,
Giotto di Bondone
Pintura
Pintor florentí.
Deixeble de Cimabue a Florència, rebé les influències de Cavallini i d’A di Cambio Format, doncs, dins l’estil bizantí imperant a Itàlia al s XIII, representa el trencament definitiu amb aquest estil i el començament de l’art que té com a punt de partida l’apropament a la realitat, mitjançant la renovació dels conceptes de l’espai i de la figura No resta ben determinada la participació de Giotto en la decoració de la basílica superior d’Assís, iniciada per Cimabue Són atribuïdes a Giotto les històries d’Isaac, de Caín i Abel i de Josep, i les referents a la passió de Crist, fetes entre el…
Crònica del Regnat de Joan I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Ferran I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Havia de ser una persona lligada a la cort reial, de la qual percebia un salari, i que simpatitzava amb el partit de la reina Sibilla, que influí els darrers temps el rei Pere Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Joan I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i fou…
L’orfeneta de Menargues
Literatura catalana
Novel·la històrica d’Antoni de Bofarull, publicada el 1862, per lliuraments.
Segons remarca el subtítol “Catalunya agonitzant”, l’obra vol recrear els orígens de la “decadència” catalana S’ambienta en l’època de l’entronització dels Trastàmara a Catalunya i compagina la crònica dels grans esdeveniments històrics com la derrota dels partidaris de Jaume d’Urgell pels de Ferran d’Antequera, el regnat d’aquest i el final del cisma papal amb Benet XIII amb el relat de les peripècies personals dels protagonistes, en dues línies argumentals no sempre prou travades Hi intervenen altres personatges històrics, com Vicent Ferrer, mossèn Borra, el príncep Alfons i el conseller…
ofici diví
Cristianisme
Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de litúrgia de les hores Les dues hores de tradició més antiga i universal són les del matí i del vespre S'hi afegí una pregària nocturna les vigílies i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona El monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima i completes Els documents dels dos primers segles del Cristianisme reflecteixen la praxi d’una oració collectiva, que no era, però, ni quotidiana ni plenament institucionalitzada Els autors del segle III Climent d’Alexandria, Tertullià, Hipòlit, Orígenes, Cebrià en parlen ja com d’un…
fenomenologia
Filosofia
Ciència, descripció o mètode que tracta dels fenòmens com a continguts de consciència.
Actualment hom anomena fenomenologia la doctrina d’E Husserl i de l’escola fenomenològica JH Lambert designà amb aquest nom la seva teoria de les aparences objectives 1763, la qual influí sobre el tractat dels fenòmens estètica transcendental que féu Kant en la seva Kritik der reinen Vernunft ‘Crítica de la raó pura’, 1781 Segons l’idealisme alemany i, més en concret, segons Hegel, en la seva Phänomenologie des Geistes ‘Fenomenologia de l’esperit’, 1807, la fenomenologia és presentació del procés dialèctic de manifestació de la consciència fins a constituir-se com a saber…
Pere Marsili
Cronologia
Història
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…
, ,
Claudi Lorenzale i Sugrañes

Claudi Lorenzale i Sugrañes en un oli d’Antoni Caba
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de pare italià Format a Múrcia 1828 i, des del 1830, a Barcelona Llotja, on el 1837 obtingué doble primer premi, en composició de flors i en pintura Sísara derrotat per Barac Anà el mateix any a Roma i estudià a l’Accademia di San Luca —on obtingué un primer premi de pintura—, formà part del grup dels natzarens i fou deixeble d’Oberbeck De la seva producció romana es destaca un Tobies encara a Roma, el 1840 acceptà el nomenament de professor supernumerari de Llotja En 1842-43 fou pensionat a Toledo i a Madrid esdevingué acadèmic supernumerari de San Fernando, i un xic més tard, de San…
Émile Zola
Émile Zola, per Édouard Manet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…
motociclisme

motociclisme
© Honda
Motociclisme
Utilització esportiva de la motocicleta.
El motociclisme s’inicià a Anglaterra a l’inici del s XX, i tingué com a primera manifestació la celebració, a l’illa de Man, del primer Tourist Trophy 1907 Actualment, hom pot classificar les diferents proves motociclistes en cursa de velocitat generalment en circuit, cursa de pujada, proves de resistència i de regularitat i competicions sobre terreny accidentat en la doble modalitat de velocitat motocròs i d’habilitat trial Les normes de la Federació Internacional de Motociclisme FIM distingeixen tres categories turisme motocicletes de turisme de sèrie, esport motocicletes de turisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina