Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
Institut d’Estudis Eivissencs
Institut d’estudis locals fundat el 1949 i integrat dins el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
En una primera etapa, que va fins al final dels anys seixanta, tingué escassa incidència pública i edità la revista Ibiza i obres d’Isidor Macabich, Enric Fajarnés i Antoni Costa, entre d’altres Al principi dels anys setanta, un grup de joves eivissencs, entre els quals hi havia Isidor Marí Mayans i Josep Marí Marí, aconseguiren de l’ajuntament d’Eivissa i dels anteriors directius que en fessin el traspàs de funcions, i s’inicià així una nova etapa en la qual la conservació del patrimoni eivissenc constituí l’objectiu prioritari De llavors ençà han estat molts i variats els…
La Lucha
Periodisme
Diari dirigit per Marcel·lí Domingo, òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català, quan es fundà aquest.
Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la qual fou…
Llorenç Ridaura i Gosálvez
Escultura
Escultor.
Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi, marbre Virtuts teologals i l' Àngel imposant el silenci cementiri municipal d’Alcoi També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant Jordi destruït el…
Pilar Bayés i de Luna
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustradora.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1959-64 Els seus dibuixos —que signa Pilarín — es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia Ha estat molt lligada a la revista Cavall Fort en la qual ha collaborat des dels inicis i ha illustrat també molts llibres de caràcter didàctic o narratiu, auques, cartells, etc Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també la caricatura en publicacions periòdiques El correo catalán , Oriflama , El 9 nou , etc Publicà el seu primer llibre el 1964, i…
George Boole
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic anglès.
Autodidacte, s’introduí en matemàtica mitjançant l’estudi de les obres de Lagrange i les de Laplace, i el 1849 obtingué una càtedra al Queen's College de Corcaigh Féu importants treballs en anàlisi matemàtica i contribuí a la fixació del llavors naixent concepte d’invariància Però la seva aportació més important fou l’inici de la lògica simbòlica És autor de The Mathematical Analysis of Logic 1847, The Calculus of Logic 1848 i de la seva obra mestra, An Investigation into the Laws of Thought, on which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities 1854 El seu…
Castell de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Tot i que no hi ha restes segures de la construcció, el castell de Bescaran és ben documentat La vila de Bescaran, esmentada ja el 953, fou una possessió del bisbe i de la canònica de la Seu d’Urgell des del 988 La primera menció del castell data del 1161, en una convinença signada entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò el bisbe cedia al comte Ermengol VII la possessió del castell de Bescaran Quaranta anys més tard, el 1201, el bisbe, llavors Bernat de Vilamur, va fer renunciar a Arnau de Castellbò, Arnalda Caboet i la seva filla Ermessenda als drets…
Carlos Tuxen-Bang
Música
Compositor i pianista argentí.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, al Conservatorio Manuel Gómez Carrillo L’any 1950 es traslladà a Buenos Aires per estudiar al Conservatorio Carlos López Buchardo, on cursà piano amb Rafael González, contrapunt i orquestració amb José Torre Bertucci i Floro Ugarte, i composició amb Alberto Ginastera i Athos Palma El 1955 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música Carlos López Buchardo i director substitut del Teatro Colón Tres anys després es traslladà a París gràcies a una beca del govern francès i estudià amb Olivier Messiaen, René Leibowitz i Eugène…
Jaume Nadal i Acero
Música
Compositor, organista i director català.
Ingressà a l’Escolania de Montserrat al principi del segle XIX, sota el mestratge de J Vinyals El 1807 abandonà Montserrat i anà a Lleida, on fou organista del convent de les carmelites descalces Poc després és documentat a Madrid com a organista de la parròquia de San Martín Durant la guerra del Francès perdé la plaça d’organista Llavors començà a fer classes particulars i a dirigir orquestres de teatres per tal de guanyar-se la vida, al mateix temps que ampliava els seus estudis, sobretot en el camp del contrapunt El 1829 era a Valladolid, com a director d’orquestra d’una…
Melcior de Ferrer i de Manresa
Música
Compositor català.
Fill dels marquesos de Puerto Nuevo, feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes de Niça, on també estudià orgue, i més tard cursà la carrera de dret a Bolonya Quan retornà a Catalunya, estudià amb Josep Barba, llavors mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar Les obres de Melcior de Ferrer foren molt ben acollides a Catalunya en destaca un Stabat Mater iniciat a Roma el 1843 i estrenat el 1848 per la Societat Filharmònica de Barcelona Entre la seva producció, notablement àmplia, hi ha una Messa da Requiem editada a Milà, diversos salms, goigs i dues misses de…
Paolo Quagliati
Música
Compositor italià.
S’establí a Roma vers el 1574, i entre el 1605 i el 1608 treballà al servei del cardenal Odoardo Farnese També actuà com a organista de Santa Maria Maggiore Més tard entrà al servei de la família Ludovisi i ocupà càrrecs de responsabilitat -com ara el de protonotari apostòlic i camarlenc- quan un membre d’aquesta família, el cardenal Alessandro Ludovisi, fou promogut al papat amb el nom de Gregori XV, l’any 1621 Escriví algunes obres en el llavors incipient estil dramàtic, utilitzant els recursos de la monodia acompanyada, i també escriví composicions per a veus i instruments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina