Resultats de la cerca
Es mostren 1587 resultats
Física 2018
Física
Grafè superconductor El grafè amb electrons esdevé un material superconductor, mentre que el grafè bicapa esdevé un aïllant de Mott canviant l’orientació relativa de les dues capes © AlexanderAlUS La notícia de l’any en física va ser la demostració que es pot controlar la conductivitat elèctrica de materials bidimensionals bicapa canviant l’orientació relativa de les dues capes El grup de l’investigador valencià Pablo Jarillo-Herrero del MIT va publicar dos articles en què mostrava, en primer lloc, que el grafè bicapa –un material format per només dues capes de grafè– esdevé un aïllant de…
Els Brusi i el “Diari de Barcelona”
Antoni Brusi i Mirabent, introductor de la litografia La família Brusi Antoni Brusi i Mirabent 1780-1821 fou un impressor barceloní que es convertirà en editor d’un diari, sense abandonar mai el seu caràcter de tècnic de les arts gràfiques La política o, més aviat, els esdeveniments polítics afectaren la carrera professional i el futur d’Antoni Brusi El 1808 esclatà la guerra contra les tropes napoleòniques, que a Catalunya s’anomena la guerra del Francès, i Barcelona quedà sota el control de les tropes ocupants, mentre els resistents campaven d’una ciutat a l’altra L’impressor Antoni Brusi…
Arxivística i biblioteconomia 2013
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Al mes de juny es va constituir el Consell de Cooperació Arxivística de l’Estat, òrgan adscrit al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport que canalitza la cooperació arxivística entre les administracions públiques i altres entitats de l’Estat espanyol i de les comunitats autònomes Al cap d’un mes, el Parlament de Catalunya es va adherir a la Declaració Universal sobre els Arxius que la UNESCO havia proclamat al desembre del 2011, segons la qual es posa de manifest la rellevància dels arxius per a la preservació de la memòria collectiva, el foment de la democràcia i la transparència…
Arxivística i biblioteconomia 2012
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d'Empordà © Arxiu Comarcal del Baix Empordà En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal dels Arxius, proposada pel Consell Internacional d’Arxius CIA-ICA, en la qual es posa de relleu el paper fonamental que duen a terme els arxius en la transparència de l’Administració, en el foment dels valors democràtics i en la preservació de la memòria collectiva Des del final del 2011 a internet es troba el Portal Europeu d’Arxius APEnet, un projecte coordinat pel Ministeri de…
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
Albert Pla i Álvarez

Albert Pla i Álvarez
© Alberto González Rovira
Música
Cantautor.
Debutà el 1988 guanyant la IV Muestra de Canción de Autor de Jaén Publicà el primer disc el 1989, i remogué l’ortodòxia de la cançó d’autor catalana Ho sento molt contenia textos explícits i irreverents sobre sexe, amor, mort i escatologia, i l’actitud escènica de Pla, en escenaris minimalistes, assegut en un sofà amb actitud desvalguda, causà admiració o rebuig a parts iguals En els seus espectacles ha mantingut el seu tarannà artístic, combinant humor truculent, actuacions deliberadament estrafetes i posades en escena sempre insòlites El 1990 publicà Aquí s’acaba el que es donava , any que…
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…
Josep Miracle i Montserrat
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…
, ,
Manuel Molins i Casaña
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Fundà el Grup 49 de teatre 1969 amb el qual participà en el moviment de Teatre Independent que tenia entre els seus objectius la recuperació de la llengua i la cultura catalana al País Valencià els anys setanta El Grup 49 volgué ampliar la base comuna del teatre valencià, el sainet, amb elements de les tendències europees més significatives del moment La seva formació com a home de teatre respon a iniciatives de tipus personal Dins del món de la dramatúrgia no sols exerceix com a escriptor, sinó que també collabora en els muntatges escènics amb textos d’encàrrec o per a diferents grups…
,
Juan de Ribera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma personal dels bisbes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina