Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
basse danse
Música
Dansa lenta de compàs binari i temps compost, molt ballada a les corts europees dels segles XV i XVI.
El nom fa referència al moviment reposat dels balladors, que deixaven lliscar els peus per damunt del terra, en lloc de saltar, com es feia en l' haute danse Generalment escrita en compàs ternari, solia anar seguida d’una dansa de caràcter viu com el saltarello o el tourdion Musicalment es basava en un cantus firmus amb valors llargs, al qual s’afegien un o dos intèrprets que improvisaven parts de caràcter més animat Ja al segle XVI fou abandonada per altres danses de concepció més harmònica, com ara la pavana
galerina metzinosa

galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
Magda Nos Loppe
Escalada
Alpinisme
Escaladora i alpinista.
Realitzà expedicions a muntanyes de més de 8000 m, com el Yalung Kang 1987, el Gasherbrum II 1991, l’Everest 1993, el Broad Peak 1994 i el Kanchenjunga 1995 El 19 de setembre de 1989, amb Mònica Verge, aconseguí el Cho Oyu, el primer vuit mil femení de l’Estat espanyol El 1992 esdevingué la primera dona de l’Estat espanyol que pujà dos vuit mils en assolir el Shisha Pangma Central L’any 1999 fundà Namlo International, dedicada a l’educació infantil al Nepal Viu entre Barcelona, Colorado i el Nepal
Oriflama

Exemplar núm. 93 de la revista Oriflama (març 1970)
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’informació general, publicada a Barcelona.
El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977
Andreas Capellanus
Història
Cristianisme
Capellà de la comtessa Maria de Xampanya.
Per encàrrec seu escriví en llatí, l’últim terç del sXII, el tractat De amore Els tres llibres de l’obra, codi de l’amor cortès i alhora testimoniatge viu dels costums morals de l’època, gaudiren de gran acceptació Així, a més d’influir en la poesia trobadoresca, donaren lloc a versions al francès, a l’italià i a l’alemany A la literatura catalana del s XIV hom n'aprofità un episodi en el poema anònim salut d’amor i en dugué a terme una traducció, que ens ha pervingut en estat fragmentari
Aleix Renyé
Literatura catalana
Periodista, poeta, novel·lista i actor.
Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
Les brials
És un ordre molt important de molses acrocàrpiques, amb els fillidis arrodonits o lanceolats, de cèllules llises La seta és llarga, amb una càpsula globosa o ellipsoïdal inclinada o pèndula, i amb el peristoma doble Molses de l’ordre de les brials, II 1 Plagiomnium undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b detall d’un fillidi x 8 2 Aulacommium palustre a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 1,5 b detall d’un fillidi x 15 3 A androgynum a aspecte general del gametòfit amb propàguls x 7 4 Bartramia pomiformis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit…
Les col·lematàcies
Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina