Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Quatretonda
Quatretonda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Costera, comarca de la qual la separa la serra de Buixcarró (672 m alt.), coneguda per les seves pedreres de marbre rosa, i que accidenta el sector septentrional del terme.
S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…
Josep Albert Navarro-Mas i Marquet
Història
Agrarista.
Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs, a la Segarra, i, potser, baró de Granera Es doctorà en dret i fou advocat de l’audiència de Catalunya Ocupà càrrecs polítics durant l’organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran Defensà l’agricultura com a base de la felicitat pública Era partidari d’una especialització total el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia —el nord— i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el…
Pere Alexandre de Larrard i de Llauder
Economia
Comerciant matriculat (1794), fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.
La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment…
La Torre de l’Arboç
Art romànic
L’antiga torre de l’Arboç era situada on es va construir el dipòsit antic d’aigua, al punt més elevat del poble 165 m damunt el nivell de la mar La seva situació és confirmada en diverses capbrevacions de les rendes reials de l’Arboç als segles XV i XVI, per les confrontacions de diverses propietats terra campa i vinya i fins i tot un hort anomenat “Hort clos de la torra” i un camp “Camp Fou Vell” La primera notícia de la seva existència la dona un document del 21 març de 1211, en una donació que el rei Pere I fa a Santes Creus de nou quartans d’oli, en el qual s’esmenten…
Castell de Talarn (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat en una antiga quadra del castell de les Pallargues que forma en l’actualitat una partida, amb algunes masies deshabitades, a ponent del terme municipal, al nord de Mont-roig El 1047 Bernat i Gerberga tenien ja propietats a la quadra de Talarn Segons documentació de Solsona, el 1112 Bernat Evall i la seva muller Lluciana, castlans o feudataris del lloc, cediren el castell de Talarn a Santa Maria de Solsona Un pergamí del mateix arxiu de Solsona, de l’any 1115, dóna notícia que foren Bertran i Engèlsia els qui donaren el castell de Talarn, que havien comprat a Bernat…
Crémor tàrtar i àcid tartàric
Quan el vi fermenta a les bótes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins blanc o roig És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar És un element que s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment La medicina l’utilitzava com a diürètic i purgant També era utilitzat entre d'altres Del crémor tàrtar podem obtenir l’àcid tartàric, mitjançant el tractament amb aigua i àcid sulfúric diluït El…
vi d’Alella
Enologia
Vi de qualitat amb denominació d’origen, produït al terme municipal d’Alella (Maresme) i als pobles que hi limiten.
La producció és molt limitada uns 15000 hl/any, a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes d’una superfície global d’unes 9000 ha, només 380 son dedicades al conreu de la vinya És elaborat principalment per la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya fundat el 1906, la qual elabora i comercialitza el 90% de la producció global i aplega aproximadament 200 associats El 80% dels vins alellencs són blancs, secs o dolços, suaus i de cos arrodonit, elaborats amb most de primera premsada, procedent de les varietats de raïm pansa blanca,…
Els Cups de Cal Rabassaret (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Vista dels cups cup I a dalt i cup II a baix excavats a la roca, que conserven els reguerons i els forats per a suportar una coberta M Solà Es tracta de dos cups excavats a la roca, situats en un petit serrat amb bosc de pins, prop de Cal Rabassaret Mapa 35-14362 Situació 31TCG807163 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Igualada als Prats de Rei, i a l’altura més o menys de Cal Passada cal agafar un bon camí a mà esquerra que mena a la Manresana Forat a la pedra Els dos cups estan distanciats l’un de l’altre un centenar de metres són uns dipòsits cilíndrics buidats amb…
Chianti
Divisió administrativa
Regió de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia, a l’oest de les muntanyes del mateix nom, el principal conreu de la qual és la vinya.
La producció més important és de vi negre conegut amb el nom de la regió, sec, d’un color vermell rubicund, d’un tast pastós i lleugerament astringent, de graduació alcohòlica entre 10,5° i 13°, caracteritzat per un petit contingut d’anhídrid carbònic natural, que li dóna un gust picant
berlandieri
Viticultura
Varietat de vinya americana molt emprada com a patró per la seva gran resistència a l’atac de la fil·loxera i per l’adaptació a terrenys molt calcaris.
És el més calcícola dels patrons americans, poc atacable per les malalties criptogàmiques i presenta una gran afinitat amb les varietats viníferes La brotada s’anticipa al desenvolupament radicular, però les estaques arrelen amb dificultat Té les fulles acabades en forma de tascó, aspres i brillants, els sarments molt estirats i borrosos, els entrenusos rectes i llargs i els nusos poc sortints
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina