Resultats de la cerca

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i…

Rebé lliçons de Joseph Böhm al Conservatori de Viena 1842-45 i debutà a Pest 1846 Posteriorment es presentà a París 1847 i a Londres 1848 Arran de l’aixecament d’Hongria contra Àustria el 1848, es va exiliar als Estats Units, on reprengué la seva carrera de virtuós El 1852, de gira per Alemanya, visità J Brahms i F Liszt, compositor amb el qual mantingué una estreta relació d’amistat i que arribà a escriure-li una peça, Epithalam , amb motiu de les seves noces El 1860, amnistiat pel govern hongarès, Reményi retornà al seu país El 1865 oferí un gran concert a París i emprengué una gira per…

Es formà amb el seu pare, i posteriorment ho feu amb E García Marco i al Conservatori de Madrid També estudià filosofia i musicologia a les universitats de Madrid i Barcelona, i després a la Schola Cantorum Basilensis, on fou deixeble de Jaap Schröder Ha fet una eminent carrera de solista -és viola principal de l’Orquestra del Segle XVIII d’Amsterdam-, i ha dirigit nombroses orquestres barroques arreu del món La seva especialitat és la música hispànica dels segles XVII i XVIII, sobre la qual ha publicat diversos estudis Ha estat professor al Conservatori de Granollers i a la Universitat de…

El 1696 publicà un recull de sonates titulat Il giardino armonico , en el qual s’autodefinia com a músic per afecció La resta de la seva producció inclou tres reculls de sonates en trio, quatre de sonates per a violí i continu i un de concerts publicats entre el 1701 i el 1706 El motet per a solista Coelestes angelici chori és l’única obra no instrumental que, ara per ara, es coneix d’aquest compositor El seu estil, plenament italià, està molt marcat per l’obra d’A Corelli, amb un gust pronunciat pels cromatismes i amb una sòlida tècnica contrapuntística

Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim o B Godard,…

Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972 amb la La…

Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època,…

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb L Hérold i amb Panseron, formació que continuà sota el mestratge del seu pare, que a cinc anys ja l’havia feta aparèixer en l’escena Debutà com a solista el 1825 a Londres en el paper de Rosina, d' El barber de Sevilla Es convertí en un dels mites del segle XIX FJ Fétis i G Verdi la consideraren inigualable La seva veu posseïa una extensió enorme, un timbre personal i una tècnica molt depurada, que assolí sota el mestratge rigorós i exigent del seu pare en aquest sentit, fou hereva de la tècnica de García A tot això cal afegir-hi una capacitat…

Vida i obra Ha conreat la narrativa per a infants i per a adults Després de dos llibres de poesia en castellà a l’inici dels anys noranta La travesía innecesaria , 1991 Antes de la nieve , 1994 començà la seva obra narrativa en català amb dos llibres de narracions Zugzwang 1995 i L’eloqüència del franctirador 1998, als quals seguiren diversos llibres infantils, com, entre d’altres,  Hoax 1999, Els somnis de l’Aurèlia 2001,  Les granotes de la Rita 2002, L’Oriol i el ratolí Pérez 2003, L’Andreu i el mirall de les ganyotes 2004, Una mala idea 2008 i la sèrie de sis llibres sobre la…

Inicià els estudis amb la seva mare, Ada Cecchi, antiga deixebla de Marguerite Long Més tard els continuà al Conservatori de Música de París, on el 1965, juntament amb la seva germana Marielle , fou alumna de Lucette Descaves i posteriorment, sempre amb Marielle, estudià perfeccionament amb Jean Hubeau La trajectòria professional de Katia està gairebé totalment vinculada a la de la seva germana Marielle, amb la qual forma un dels duos de piano més prestigiosos de la segona meitat del segle XX El 1968 obtingueren el primer premi del Conservatori de París Han actuat arreu del món amb l’…