Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
trempa
Pintura
Barreja d’un aglutinant (cola, rovell d’ou, goma, plàstic, caseïna, etc) amb aigua, amb fort poder de cohesió, que serveix per a deixatar-hi els pigments en preparar les pastes pictòriques cobrents (pintura al tremp, aiguada, etc) o transparents (aquarel·la, tinta, etc).
àcid caprílic
Farmàcia
Química
Líquid oliós de tast ranci, present en forma de glicèrids en l’oli de coco i en els greixos de la llet, que es fon a 16,7°C i bull a 239,7°C, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol i en èter.
Hom l’obté per oxidació de l’octanol És emprat en la síntesi de colorants, perfums antisèptics, fungicides i com a plastificant
anetole
Química
Constituent principal de les essències d’anís, d’anís estrellat i de fonoll, les quals contenen l’isòmer trans
, de forta olor d’anís, que es fon a 21,4°C i bull a 235°C, molt soluble en alcohol, gairebé gens en aigua.
En l’anetole obtingut per isomerització de l’estragole hom troba també l’isòmer cis , líquid que es congela a —22,5°C, d’olor de fonoll i netament més tòxic L’anetole és extret de les essències d’anís o de fonoll i hom el prepara per síntesi És emprat en medicina anís, en la fabricació de licors, en perfumeria especialment per a dentifricis, en la fotografia en colors i en la fabricació de l’anisaldehid
aeració del sòl
Geologia
Acció i efecte de fer penetrar l’aire en els porus del sòl, necessària per a la seva fertilitat (respiració dels organismes); l’aeració depèn de la porositat, de la profunditat, del contingut en aigua, etc; és mesurada amb un picnòmetre de gasos.
la Sénia
la Sénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de la Sénia, de 108,41 km 2 , el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa El tossal del Rei 1356 m és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó Termeneja pel costat del Matarranya NW amb Beseit, pel del Baix Maestrat W i S amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona SE i Mas de Barberans E pel costat del Montsià i amb Roquetes NE i l’enclavament de la Mola de Catí N, que pertany al…
vida

Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…
Asland
El pòrtland d'Eusebi Güell El ciment pòrtland s’anirà imposant en tots els països més avançats, però trigarà molt a arribar a l’estat espanyol El 1826 es va muntar a Anglaterra la primera fàbrica i al tombant del segle la Gran Bretanya dominava el mercat mundial França i Alemanya s’afegiren aviat als països productors I també els Estats Units des del 1872 Foren els americans els qui cap al 1890 posaren en marxa els forns rotatoris per a la fabricació del pòrtland, uns forns que augmentaven extraordinàriament la productivitat de la fàbrica La primera fàbrica de ciment pòrtland espanyola serà…
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…
Els procordats: tunicats i cefalocordats
Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…
Les selves plujoses al món
La configuració i la disposició de la pluviïsilva La selva plujosa equatorial o pluviïsilva és un bioma disjunt, repartit per tres continents també en això fa notar la seva tendència a la diversificació I és un bioma que es manifesta sota formes ben diferents en llocs relativament pròxims Emparentades per un origen comú, les diferents selves del món han evolucionat de manera diversa al llarg dels temps geològics En tot cas, el bioma domina una extensió considerable de les terres intertropicals La dispersió geogràfica de la selva plujosa Les selves plujoses equatorials es troben dins el límit…