Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lluís Maria Riera MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Lucía Bosé Lucía, Màrius Cabré Mario, Ramon Julià, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Ponç, Luis Ciges, Jordi Prats, Willy Van Rooy ESTRENA Madrid, 01071969, Barcelona, 08091969 Sinopsi Vint-i-nou anys de nocturnitat franquista són el rerefons i, al capdavall, el tema…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ X Films Madrid ARGUMENT Acteó , de Publi Ovidi GUIÓ JGrau FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Augusto Lega, Miguel Narros MUNTATGE Rosa GSalgado MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Felipe Fernández INTERPRETACIÓ Martin Lasalle, Claudia Gravy, Pilar Clemens, Juan Luis Galiardo, Ivan Tubau, Nieves Salcedo, Virginia Quintana, Guillermo Méndez ESTRENA Barcelona, 13061967, Madrid, 31101968 Sinopsi Recreació moderna del mite d’Acteó i Diana o Àrtemis que es desenvolupa en diversos plans narratius i amb dues actrius alternant-se en el paper de Diana El film…

La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal El 1997 en sumaven un total de 586…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat…

Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte urbanístic…

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…

Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril Condemnat a…

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…

Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…