Resultats de la cerca
Es mostren 1670 resultats
Alberto Contador Velasco

Alberto Contador
© Ciclismo a Fondo/XVII Volta a Mallorca
Ciclisme
Ciclista castellà.
Professional des del 2003, ha format part dels equips ONCE-EROSKI 2003, Liberty Seguros - Würth 2004-2006, Discovery Channel 2007 i Team Astaná 2008 Destaca com a escalador, i dins del seu palmarès sobresurten la Setmana Catalana 2005, la cursa París-Niça 2007 i 2010, la Vuelta a Castilla y León 2007, 2008 i 2010, el Tour 2007, 2009, la Volta al País Basc 2008 i 2009, el Giro d’Itàlia 2008 i la Volta a Espanya 2008, 2012 i 2014 El 2007 i el 2008 rebé el Veló d’Or de la premsa especialitzada en ciclisme El 6 de febrer de 2012 el Tribunal d’Arbitratge Esportiu dictà sentència…
Gerardo Malla García
Teatre
Director i actor teatral castellà.
Cursà estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid Meritori del Teatro Español 1959 sota la direcció de José Tamayo, ingressà a la companyia de Núria Espert el 1960 i interpretà diversos espectacles sota la batuta d’Adolf Marsillach Marat-Sade o Tartufo Com a actor teatral, els seus últims treballs foren les obres La familia de Pascual Duarte 2011 i Entre Marta y Lope 2013, amb la qual es retirà dels escenaris Entre el 1963 i el 1966 fou ajudant de direcció de José Monleón, el 1979 posà en escena De San Pascual a San Gil , de Domingo Miras, i…
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres sectors i…
Raiverd
Esport general
Multicompetició esportiva per equips que se celebrà al Berguedà i comarques properes des del 1990 fins al 2000, i que es recuperà l’any 2018.
Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors En la prova, que aconseguí un…
Jaume Roca i Delpech
Pintura
Música
Pintor i músic.
Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc, restringint…
Joan Fages i Virgili
Química
Químic.
Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales…
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva carta De…
,
Matteo Bandello
Literatura italiana
Escriptor italià.
Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere 1544, que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle 1554-73, cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la vida de…
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…
Jaume Menós i de Llena
Metge.
Residí a Manresa, i cursà els estudis a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1757 Concorregué, el 1755, a una plaça de practicant segon a l’Hospital de la Santa Creu Més tard, el 1765 es presentà a unes oposicions al mateix hospital, on treballà i es feu càrrec de la sala de bressols o de desnonats Fou membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina El 1777 se’n anà a Amèrica Hi acompanyà, com a metge militar, juntament amb el doctor Francesc Puig, l’expedició del virrei Cevallos a La Plata, amb la finalitat d’evitar l’avançada portuguesa Autor prolífic, entre les seves obres cal subratllar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina