Resultats de la cerca

El protagonisme de l’any 2010 va recaure en 2 processos d’indubtable rellevància domèstica i internacional El primer va ser el que va consagrar com a successor de Kim Jong Il un dels seus fills, Kim Jong Un Després de diversos anys d’incerteses motivades, en part, pel deteriorament físic de Kim Jong Il, la remodelació del Govern al juny va donar més poder a alguns dels seus collaboradors més fidels, mentre que la celebració al setembre del primer congrés del Partit Coreà dels Treballadors des del 1980 va servir per a elevar el rang de Kim Jong Un i per situar-lo en…

Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona

Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850

El 1960 debutà en el cinema i, traient partit de la seva fisonomia peculiar, actuà, generalment com a secundari, en diversos films d’autors com LBuñuel Belle de jour , 1966 La voie lactée , 1969, BBertolucci Partner , 1968 Il conformista , 1969, PPPasolini Porcile , 1969, FHaines Steppenwolf , 1974, DMakavejev Sweet Movie , 1975 i YBoisset Dog Day , 1983 Realitzà també alguns films experimentals Les seves últimes interpretacions foren a Le Bassin de JW 1997, de JCMonteiro, Le Nègre 1997, de FLevy, i Hideous Kinky 1998, de GMacKinnon

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

De família noble, estudià amb ALotti La seva obra mestra és l' Estro poetico-armonico , collecció de cinquanta salms També deixà concerts per a cinc instruments 1708, sonates per a clavecí, per a flauta i baix continu 1712, etc, i oratoris, misses i cançons madrigalesques i àries per a cambra El 1720 publicà una sàtira sobre la vida musical de la seva època Il teatro alla moda El seu germà, Alessandro Marcello Venècia ~1684 — ~1750, fou violinista —deixeble de Tartini—, i deixà música instrumental i religiosa

Ensenyà filologia romànica a la Universitat de Palerm i fundà el Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani dei Secoli XIV e XV Són importants els seus estudis sobre Berchet, Sacchetti, el s XIV i, en general, sobre tota la cultura medieval romànica, especialment la siciliana Entre les seves obres cal remarcar Il Sacchetti e la tecnica musicale del Trecento italiano 1935, FSacchetti, uomo “discolo e grosso” 1940, Jofre de Foixà Vers e Regles de trobar 1952, Sopravvivenza delle leggende carolingie in Sicilia 1956, etc

D’una gran ductilitat interpretativa, fou premiat als festivals de Berlín i de Venècia 1956 i 1962 per Trapeze i per Birdman of Alcatraz El 1960 obtingué l’Oscar al millor actor per Elmer Gantry Altres films seus són The Killers 1946, Criss-Cross 1949, Apache 1953, Il Gattopardo 1963, The Swimmer 1965, The Professionals 1966, Gruppo di famiglia in un interno 1975, Novecento 1975, Atlantic City 1980, La pelle 1981, The Osterman Weekend 1983, Tough Guys 1986, Rocket Gibraltar 1988, Field of Dreams 1989, etc

Prengué cos entorn de la revista del mateix nom Promogut inicialment per universitaris, s’hi uniren els artistes plàstics Sassu, Birolli, Guttuso, i gent del cinema Lattuada, de la filosofia Antonio Banfi i de les lletres Quasimodo L’ideari de conjunt pot ésser caracteritzat per la llibertat d’expressió, que admetia tots els formalismes mentre anessin lligats als problemes de la vida concreta i quotidiana El moviment es fongué amb el Fronte Nuovo delle Arti, d’on, més endavant, sorgiren les revistes “Realismo” i “Il’45”

Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71