Resultats de la cerca

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989

Doctor en filologia clàssica per la Universidad Complutense de Madrid i honoris causa per les de Lleó i Atenes Dugué a terme la seva tasca docent com a catedràtic de grec d’institut i com a professor de teoria de la traducció a l’Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores de la Complutense de Madrid Des de l’any 1984 fou membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua cadina n i corresponent de les de Xile i els EUA És autor de nombroses traduccions de textos clàssics i de diverses publicacions sobre lingüística i gramàtica Part de la seva trajectòria professional…

Es doctorà a la Universitat de Madrid en dret 1948 i en ciències econòmiques 1956 Catedràtic d’economia política i hisenda pública de la Universitat de Valladolid 1956-58, i posteriorment d’hisenda pública i dret fiscal de la Universitat Complutense de Madrid 1958-78, i d’economia aplicada de la Universitat Nacional d’Educació a Distancia UNED 1978-90, simultàniament a la carrera acadèmica desenvolupà una intensa activitat en institucions dedicades a les finances públiques i feu una breu però fonamental aportació a la política espanyola els darrers anys del franquisme i a l’inici de la…

És un dels fundadors i màxims representants del moviment de cantautors cubans anomenat Nueva Trova Cubana Les seves composicions giren al voltant del sentiment amorós i del compromís amb la Revolució Cubana i dels pobles llatinoamericans Entre els seus discs cal destacar Días y flores 1975, Unicornio 1982, la trilogia Silvio 1993, Rodríguez 1994 i Domínguez 1996, i Expedición 2002

Possiblement d’origen noble, el 1501 anà a Amèrica, on participà en diverses exploracions a Veneçuela Colonitzador i governador del Darién 1511, explorà les contrades meridionals de Centramèrica el 1513 travessà l’istme de Panamà i descobrí l’oceà Pacífic Governador de Panamà 1514, sota la jurisdicció del seu sogre Pedrarias Dávila, aquest, tement una rebellió, el féu empresonar i condemnar a mort

Dedicat professionalment al periodisme, començà a treballar a El adelanatdo de Salamanca En 1970-80 visqué a París, on treballà per a l’Oficina de Radiodifusió i Televisió Francesa ORTF, i fou corresponsal de Destino Posteriorment s’incorporà al diari El País com a crític d’art i música Treballà en diversos programes de televisió, un dels quals, Tatuaje , dirigí el 1985 Com a poeta, en els seus primers llibres barrejava elements socials i experiència íntima El jornal , 1965 Amor peninsular , 1965 i Un humano poder , 1966, però la seva obra evolucionà cap a fórmules experimentals a partir…

Publicà el diari satíric “Fray Gerundio” 1837-42, de tendència progressista La seva obra més important és la Historia General de España 1850-59, en trenta volums

Cardenal i arquebisbe de Sevilla 1799 i de Toledo 1800 Net de Felip V pel seu pare l’infant Lluís Presidí la regència els últims temps de les Corts de Cadis Presidí també la junta provisional que es formà al començament del Trienni Liberal