Resultats de la cerca
Es mostren 3118 resultats
retrovirus
Biologia
Grup de virus ARN d’infecció lenta que es caracteritzen per transcriure el seu genoma d’ARN a ADN.
La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar diverses afeccions com ara…
John Addison
Música
Compositor anglès.
Estudià composició, oboè i clarinet al Royal College of Music de Londres La seva primera obra d’interès fou el Woodwind Sextet , compost el 1949 i interpretat el 1951 en el Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Fou conegut sobretot per la seva música incidental, com ara la que compongué per a les produccions del Royal Court Theatre i també per a diversos films Entre les bandes sonores més conegudes hi ha les de Reach for the sky L Gilbert 1956, Tom Jones T Richardson 1963 i Dones a Venècia JL Mankiewicz 1967 També escriví un ballet, Carte blanche 1953
Henri Gallois
Música
Director d’orquestra francès.
Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky…
pandora
Música
Instrument de corda pinçada de registre greu, amb cordes de metall i una caixa acústica de perfils ondulats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o…
caçamines
Transports
Embarcació de guerra, especialment concebuda per a destruir o inutilitzar mines mitjançant rastreig, i equipada de bussos o d’equips especials.
Algunes de les característiques constructives dels pescamines són especialment adequades al tipus de mina a destruir de fons molt pla per a les de contacte, de buc de fusta o de plàstic per a les magnètiques, molt silenciosos per a les acústiques, etc L’estructura general del vaixell ha d’ésser sòlida per tal de poder suportar les explosions de mines properes Desplacen entre 300 i 700 t i van armats amb dues o més metralladores de 20 mm Llurs mitjans d’acció són els rossegalls mecànics, acústics i magnètics En temps de guerra, poden ésser emprades com a pescamines petites…
torsió
Indústria tèxtil
Nombre de voltes de torsió que hom dóna a un fil en filar-lo amb la missió d’evitar que les fibres llisquin les unes sobre les altres.
El nombre de voltes que cal donar és determinat per la fórmula essent T la torsió, Nm el número mètric i K el coeficient de torsió que varia entre 85 i 120 per al cotó i la llana cardada i entre 60 i 90 per a l’estam Els fils d’ordit tenen més torsió que els de trama El sentit de la torsió és definit mitjançant les lletres S i Z Quan hom mira un fil vertical i veu les espires inclinades com la part central de la lletra S, es tracta de torsió S , anomenada també torsió dreta En cas contrari és torsió Z , anomenada també torsió esquerra
Laura Damont Jurado

Laura Damont Jurado
Federació Catalana de Dards / Elena Bueno Carracedo
Esports de tir
Jugadora de dards.
Formà part de l’Aigüestoses Club de Dards i posteriorment passà al CE Dards Sant Andreu de la Barca En el seu palmarès destaquen les participacions en el Campionat de Catalunya, amb un títol de campiona 2009, un subcampionat 2008 i un tercer lloc 2008 en categoria individual, i en parelles femenines, dos campionats 2008, 2010 i una segona posició 2009 Ha participat en el 31è Dutch Darts Open, i arribà a la final del quadrant, en el Campionat Nacional FEDE, disputat a València, i en el 4t Open SDC, disputat a Sant Boi 2011, entre altres competicions Formà part de la selecció catalana en la WDF…
Fabián Ortiz Macagno
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
El 1983 es traslladà a Barcelona Ha collaborat en diferents mitjans de comunicació, com Radiocadena Espanyola, Cadena SER, RAC1, COM Ràdio, Catalunya Ràdio 2010-12, Televisió Espanyola a Catalunya, 8TV, BTV, els diaris Mundo Deportivo 1990-96, As 1996-2010, en què exercí de redactor en cap, i El País , i les revistes Don Balón i Soccer Magazine Publicà, juntament amb Santi Giménez i Gemma Herrero, 37 Històries solidàries al voltant de l’esport 2007 Ha rebut diferents premis, com el de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006, el V Premi Ernest Lluch 2006 i el premi…
S’inaugura el tram de la línia 9 del metro a l’aeroport
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’expresident Artur Mas, els alcaldes del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i de Barcelona, Ada Colau, i el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, presideixen la inauguració del tram sud de la línia 9 Amb 19,6 quilòmetres i 15 estacions, entre la Zona Universitària i la T1 de l’aeroport, és la línia més llarga sense conductor d’Europa La construcció va començar el 2005, i el 2009 en va ser inaugurat el tram nord Sagrera-Can Zam Resta pendent el tram central Sagrera-Zona Universitària
ruta fluvial Volga-Bàltica
Canal de navegació
Sistema de canals que uneixen el Volga amb la mar Bàltica i, a través del canal mar Blanca-mar Bàltica, amb la mar Blanca.
Hom l’havia anomenat també sistema navegable de Marij La navegació hi fou inaugurada el 1810, però després de la Segona Guerra Mundial hom començà la construcció d’un nou canal entre el llac Onega i el riu Volga, que fou inaugurat el 1964 Aquesta ruta fluvial és una anella del sistema de canals per al transport a la part europea de Rússia que facilita la sortida a les mars Bàltica, Blanca, Càspia, Negra i d’Asov La seva extensió total des del llac Onega fins a Čerepovec és de 368 km Al llarg del recorregut hi ha nombroses centrals hidroelèctriques És apta per a embarcacions de fins a 5000…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina