Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Arqueologia funerària de la Catalunya central
En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…
Sardes
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor.
Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística
Saint-Germain-des-Prés
Monestir
Antic monestir de París, situat a la riba esquerra del Sena.
Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina segle VII Devastat diverses vegades pels normands segle IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica segle X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos, freqüentat per…
Palestrina
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada sobre els monts Prenestins, produeix vins Anomenada Praeneste pels romans, constitueix l’únic pas cap a Roma per la vall del riu Sacco, recorreguda per l’antiga Via Latina Ciutat florent ja al s VIII aC, fou sotmesa a Roma després de la guerra llatina 338 aC Seu episcopal des del s IV, pertangué durant l’edat mitjana a la família Colonna, i fou objecte de disputes entre ells i els papes Erigida en principat 1449, fou adquirida pels Barberini Conserva restes de l’antiga esplendor romana i és cèlebre pel palau Colonna-Barberini s VII i pel compositor Giovanni Pierluigi da Palestrina
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III
Orkhon
Riu
Riu de Mongòlia, afluent per la dreta del Selenga (1 124 km).
És navegable durant els darrers 300 km A la seva vall hom trobà el 1889 hom n'ha trobades també a les valls d’altres rius del país una sèrie d’inscripcions que descriuen les gestes de sobirans turcs dels s VII-VIII i que constitueixen el testimoniatge més antic de la llengua turca Els caràcters de l’escriptura van de dreta a esquerra o bé són ordenats en columnes que se succeeixen també de dreta a esquerra Foren desxifrades el 1893 per WThomsen Quant a les lletres 38 en total, hom les creu derivades d’un alfabet pahlevi o d’un de la Sogdiana
Khirokitia
Poblat neolític de l’illa de Xipre.
El jaciment ocupa una superfície d’1,5 ha i està protegit per una muralla que tanca l’únic accés a l’esperó rocós on és situat Les cases eren formades per diverses construccions circulars de grandària variable de 2,30 m a 9,80 m de diàmetre i funcions diferenciades, agrupades al voltant d’un pati central Fou ocupat al VII millenni aC i ha permès demostrar l’existència a Xipre d’un Neolític preceràmic, anàleg al que es documenta al Pròxim Orient i probablement arribat des d’aquesta zona Una part de l’assentament ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Biskra
Ciutat
Capital del wilāya homònim, Algèria, situada als contraforts de l’Atles saharià, vora l’uadi Biskra.
Situada en un gran oasi, té un clima sec Centre agrícola i comercial Hi ha deus sulforoses Hi passa el ferrocarril de la línia Bona-Touggourt Fundada pels romans segle II aC, que l’anomenaren Vescera, fou conquerida pels àrabs segle VII Sota els hammadites tingué una època de gran esplendor que declinà en caure la dinastia 1224 Dominada pels turcs del 1641 al 1844, aquest any els francesos, manats pel duc d’Aumele, se n’empararen l’assassinat pels àrabs de la guarnició francesa portà a la construcció del fort de Saint-Germain, on romangué una força francesa permanent fins a la independència…
Andújar
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la riba dreta del Guadalquivir, drenat pel Jándula.
Centre de subàrea comercial oli, vi, hortalisses, ovelles, cabres, porcs Mines i refineria d’urani Antic poblat ibèric Iliturgi , després romà Andua Ferran III conquerí definitivament la ciutat als musulmans el 1224 El 1766 la fam provocà a Andújar uns avalots semblants als del motí de Squillace, l’organització dels quals també fou atribuïda als jesuïtes Esdevingué la seu del conveni de Bailèn signat el 1808 Durant l’expedició francesa enviada a Espanya en ajut de Ferran VII, el duc d’Angulema publicà l’ ordenança d’Andújar 1823 a fi de minvar la repressió contra els liberals Església…
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’Armanyac
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina