Resultats de la cerca

Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excellència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la catedral de…

Es formà com a escolà del cor de l’escolania de la catedral de Barcelona, on estudià amb Josep Sancho Marraco Continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, amb Pere Tintorer com a professor de piano, Francesc Forns de violí i Tomás Campano de composició també rebé ensenyament de Josep Rodoreda Exercí al Conservatori de Barcelona durant més de cinquanta anys com a professor de solfeig i de piano Fou també violinista de l’orquestra del Teatre Principal D’altra banda, el seu nom apareix en diverses collaboracions que portà a terme com a pianista i director de cor, amb l’Associació Musical…

Nen prodigi, a l’edat de tres anys cantava en públic i quan en tingué vuit publicà la seva primera obra, Capricci puerili 1667, per a violí, clavicèmbal, arpa i altres instruments A deu anys inicià una brillant carrera com a contralt en el món operístic Del 1686 al 1695 treballà a la cort de Parma i el 1696 fou mestre de capella a Ansbach El 1702 fou nomenat músic virtuós de cambra i de capella del príncep Ferran de Toscana Pistocchi assolí una fama considerable com a cantant i com a mestre Entre els seus alumnes hi havia A Bernacchi, AP Fabri i GB Martini Compongué òperes, oratoris i…

Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert per a viola…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de Franck pel que…

Començà els estudis musicals amb el seu germà Johann Ludwig Anton, que era violinista a Leipzig Ja abans d’arribar a l’adolescència s’inicià en la interpretació dels preludis i fugues d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Completà la seva formació amb F Benda violí i CPE Bach composició a la ciutat de Potsdam Estigué al servei del príncep Leopold III, el qual li donà permís per a fer un viatge a Itàlia 1765-66 El 1775 fou nomenat mestre de capella de la cort del príncep Escriví diverses òperes, com Inkle und Yariko 'Inkle i Yariko', 1777, obres vocals i de cambra, i un destacable nombre…

El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T Albinoni o GPh…

Estudià dret a la Universitat de Würzburg, activitat que compaginà amb la formació musical al conservatori d’aquesta mateixa ciutat El 1925 es traslladà a Viena, on estudià privadament amb A Schönberg, i el 1926, seguint el seu mestre, anà a Berlín i ingressà a l’Acadèmia Prussiana de les Arts Posteriorment visqué a Düsseldorf, on fou director d’orquestra 1932-37, i ocupà el càrrec de director principal a l’Òpera d’Essen 1937-40 Entre el 1951 i el 1959 dirigí diverses orquestres a Hamburg i del 1959 al 1963 fou director de música a Ràdio Hamburg Compongué set òperes Troilus und Cressida ,…

Estudià violí a l’Escola de Música de Tòquio 1903 i composició amb Noël Peri Més tard estudià física 1904-07 i acústica 1907-10 a la Universitat de Tòquio Compaginà la formació universitària amb els estudis de música i dansa japonesa amb Shohei Tanaka Fou professor d’acústica, història de la música i teoria en diversos centres docents i universitats com la Kokugakuin 1923, la de Tòquio 1930 i la Waseda 1947 Estudià la música de cort coreana 1921 i visità Formosa i les illes Ryukyu 1922, el nord de la Xina 1923 i les illes del Pacífic 1934 Presidí la Societat per la Recerca de Música Asiàtica…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments tradicionals andins 1996…