Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
El naixement de l’art romànic i l’obertura al món
Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…
Sant Oïsme

Vista exterior de l’església de Sant Bartomeu (la Baronia de Sant Oïsme)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga.
És situat dalt un turó a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d’Àger L’església parroquial Sant Bartomeu és romànica segles XI-XII prop seu s’alcen les restes de l’antic castell de Sant Oïsme uns murs i una torre rodona, centre de la baronia de Sant Oïsme , que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Leptis Magna
Ciutat antiga
Nom llatinitzat de Lbqy (o Lpqy), antiga ciutat de Líbia, situada prop de l’actual Al-Hums.
Fundada pels fenicis de Tir primer millenni aC, fou tributària de Cartago, possessió dels númides i ciutat federada de Roma en temps de Dioclecià, esdevingué el nucli més important de la Tripolitània Devastada per les diverses invasions, decaigué durant el s XI Modernes excavacions n'han posat les ruïnes al descobert les termes, una basílica quadrangular amb tres naus, el fòrum, l’amfiteatre, el circ i l’arc de Septimi Sever i bells mosaics villa del Nil
Kaunas
Ciutat
Ciutat de Lituània.
Situada a la desembocadura del Šventoji en el Nemunas, té port fluvial i és un nucli industrial i un nus ferroviari i de carreteres Hi ha indústries metallúrgica, alimentària, tèxtil i de la fusta És un centre cultural ja en parlen els annals del començament del s XI En 1920-44 fou capital de la Lituània independent Després de l’annexió d’aquest territori a l’URSS 1945, formà part de la RSS de Lituània fins el 1991
Juvinyà
Vista de la casa forta de Juvinyà i del nucli antic de Sant Joan les Fonts, amb el Fluvià a primer terme
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
La portaveu del Govern català renuncia a l’escó al Parlament de Catalunya
Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, renuncia a l’escó al Parlament de Catalunya que ocupava des de l’inici de la XI legislatura, a l’octubre del 2015 El motiu de la renúncia és que Munté ha estat escollida vicepresidenta del Partit Demòcrata Europeu Català PDeCAT, el règim d’incompatibilitats del qual prohibeix ocupar un càrrec en el partit i un escó a la cambra L’endemà és substituïda per Àngels Ponsa
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna
Västerås
Ciutat
Capital del län de Västmanland, al SE de Suècia.
Situada a la costa NW del llac Mälar, és un centre comercial i un nucli industrial, amb indústria electrotècnica, paperera i del vidre Fundada al s XI i bisbat des del s XII, durant l’edat mitjana fou un centre important d’exportació de ferro El 1527 hi fou celebrada la dieta que, sota Gustau Vasa, decidí la introducció de la Reforma a Suècia Cal destacar-ne la catedral s XIII-XV i el castell s XVI
Torre-romeu

Torre-romeu, a Sabadell
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), a l’E de la ciutat, al N de Can Roqueta, a l’esquerra del Ripoll.
S'estén des del riu fins a la part més alta d’una carena, lloc dit popularment Tibidabo Als afores hi ha l’antiga ermita de Sant Nicolau, antiga capella de l’església de Sant Feliu d'Arraona s XI Moltes de les cases foren construïdes pels mateixos residents a partir dels anys cinquanta Fins el 1964 no fou inaugurada la carretera i la línia d’autobús amb Sabadell, i la primera escola estatal és del 1966
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina