Resultats de la cerca

El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras  i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la…

Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…

Començà els estudis de piano a cinc anys amb la seva mare, Àngela Serra, i els continuà a l’Acadèmia Marshall i, després de la Guerra Civil Espanyola, al Conservatori de Barcelona, on fou deixebla de P Frank orgue Guanyà una beca de l’Institut Francès que li permeté anar a París a estudiar amb N Pierront, i gràcies a una beca de la Fundación Juan March seguí els cursos de perfeccionament de F Germani i H Rilling a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Interessada en la música ibèrica, feu estudis musicològics amb MS Kastner, G Estrada i LF Tagliavini Ha desenvolupat una intensa carrera de…

Obtingué el títol a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1965 Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984 La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona 1965, actualment remodelada, per la qual obtingueren els  premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona 1971 L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del…

Tenia com a finalitat principal esdevenir un òrgan d’expressió del naixent projecte de les Comarques Centrals Valencianes i participar en la vertebració d’aquest espai alternatiu a la divisió en províncies com a fòrum de debat sobre els seus lligams històrics, culturals, econòmics i lingüístics En el consell de redacció i l’assessor hi havia representants d’arreu d’aquest territori, fet que incidí en el caràcter supracomarcal de la publicació Entre els objectius exposats en la primera editorial figuraven també la promoció dels joves investigadors, la creació de vincles amb la Universitat i la…

Desenvolupament enciclopèdic Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista Fou clausurat governativament durant dues etapes 1866-68 i 1939-48 Actualment s’estructura en deu seccions Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat, i l’iniciat cap al 1970 Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica La…

Joaquim 1840-1907 i Lluís 1851-1921 Monset i Galí eren terrassencs, de pare francès A diferència d’altres ciutadans de l’estat veí, que vingueren amb les mans a la butxaca i no tornaren al seu país, els Monset tenien unes importants propietats agrícoles a la regió de l’Aude Lluís Monset i Galí Terrassencs del mil vuit-cents, B Ragón Joaquim Monset i Galí Terrassencs del mil vuit-cents , B Ragón Els germans Monset, d’ascendència francesa, crearen a Terrassa tres fàbriques una de tints, una d’aprestos i una de llanes regenerades Joaquim, el germà gran, era el responsable de l’administració de…

La major part de la superfície municipal és coberta per boscs de pins i d’alzines i extenses àrees de matolls L’agricultura és gairebé tota de secà el regadiu produeix hortalisses Els conreus més estesos són els cereals i els garrofers, seguits dels d’ametllers i d’oliveres Predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina és en decadència El poble 328 h agl 2006, bolullers 214 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és d’origen islàmic Lloc de moriscs, era habitat per 32 famílies el 1602 Pertangué a la mitra de València El 1574 formava la baronia de Bolulla…

El secà en cobreix gairebé el 90% de la superfície total 1740 ha, repartit bàsicament entre vinya i oliveres La manca de desenvolupament industrial al poble limitat a l’elaboració d’oli i de vi ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i de Vinaròs El 71% de la població activa treballa en l’agricultura La vila 823 h 2006, janencs o janers 299 m alt és situada al pla, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església parroquial de Sant Bartomeu és de la fi del segle XVII Hi eren notables les peces d’orfebreria tortosina i santmateuana…

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anuncia la presentació d’un recurs administratiu de la Generalitat de Catalunya contra la concessionària ADIF pel mal servei dels trens de Rodalies i Regionals El 15 de setembre, ADIF va comunicar a la Generalitat de Catalunya que no està obligat a complir les inversions acordades el 13 de novembre de 2013, quan el Govern espanyol es va comprometre a invertir 306 milions d’euros a Rodalies per resoldre les deficiències més urgents Les obres haurien d’haver acabat al juliol del 2016, però només s’han enllestit treballs per…