Resultats de la cerca

La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…

El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…

És nucli d’una conurbació d’unes 390 000 persones Ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles És també un centre turístic De petit poble es convertí en ciutat estratègica amb l’annexió a França, perquè Lluís XV en féu un centre militar, paper que s’incrementà als s XIX i XX, amb la installació de l’esquadra francesa de la Mediterrània Fou seu episcopal des del s VI fins a l’any 1790 Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria Major s XVII-XVIII i la gran torre de la Mitra s XVI

Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge 1330, transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels…

Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan segle XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila

Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les…

La rambla de Figueres , que hi neix, és afluent, per la dreta, de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El territori, molt accidentat, és cobert en gran part per matollar i boscs de pins i alzines unes 1 000 ha L’agricultura es limita a unes 17 ha de secà cereals i vinya i 10 de regadiu cereals i patates, que aprofita l’aigua de fonts Va en procés de despoblament El poble 73 h 2006 671 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall L’església parroquial és dedicada a…

És situada a la confluència dels rius Callecalle i Cruces, al fons de la ria homònima Hi ha indústries metallúrgiques, del calçat, de teixits, de conserves, de la cervesa i adoberies, i té un comerç molt actiu Pel seu port surten els productes provinents de la regió dels llacs És seu episcopal Centre d’ensenyament superior Fundada per Pedro de Valdivia 1552 i arrasada pels araucans, fou repoblada amb el nom de Dulce Nombre de María de Valdivia 1645 Molt activa durant la guerra de la independència de Xile, fou un centre de colonització alemanya 1850 Destruïda per un incendi 1909 i per un…

Per encàrrec de Lluís XIV, JHardouin-Mansart edificà un palau, anomenat Gran Trianon 1686-87, format per dos cossos que formen hemicicle i s’uneixen per un peristil els jardins són obra de JLe Vau i ALe Nôtre En un bosquet proper, Lluís XV féu construir per AJGabriel un palau més petit, anomenat Petit Trianon 1762-66, obra d’una gran elegància i característica del retorn a l’antiguitat de la segona meitat del s XVIII Fou habitat per Maria Antonieta, que el féu envoltar d’un jardí a l’anglesa Hom ha donat també el nom de trianon als pavellons de jardí fets a imitació dels de Versalles

La vila és vora l’antiga via romana de Lleida a Osca, al cim d’una mola És construïda al voltant de l’església parroquial, dita Santa María la Blanca, que és centre d’un arxiprestat del bisbat d’Osca que pertangué fins el 1956 al de Lleida en part romànica tres absis, fou modificada al s XVI Es conserva el primitiu timpà esculpit amb un pantocràtor, i el Museu Diocesà de Lleida en guarda un frontal del s XIII A l’extrem de la població hi ha les restes de l’antic castell dels templers, després dels hospitalers, centre de la comanda de Berbegal