Resultats de la cerca

Fou creada el 1916 a iniciativa del regidor Lluís Duran i Ventosa, que en fou el primer president Sollicità l’assessorament tècnic del pedagog Manuel Ainaud i de l’arquitecte Josep Goday i obtingué la collaboració de les entitats culturals, artístiques, obreres i econòmiques barcelonines, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i dels mestres interessats per la pedagogia moderna Rosa Sensat, Josep Barceló, Artur Martorell, Pere Vergés El 1917 establí un pla general de construcció dels nous edificis escolars, entre els quals els grups Baixeras, Lluís Vives, Ramon Llull i l’ Escola…

Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de Bryologia…

S’inicià com a pilot amateur el 1925, any que guanyà el primer Gran Premi d’Autocicles amb un Amilcar Disputà tot tipus de curses, especialment rallis, pujades i proves de regularitat, fins que es retirà el 1973, després de guanyar el Ralli de Montecarlo per a veterans La majoria d’aquestes curses les feu acompanyat pel copilot Casimir Aumacelles Presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1940-77 i el Reial Automòbil Club de Catalunya 1957-85 Durant el seu mandat, el RACC passà d’uns cinc mil socis a gairebé cent mil En el vessant esportiu, recuperà el circuit de Montjuïc per…

El 1600 Alexandre de Bournonville mort el 1656, comte d’Hennin i ambaixador de l’emperador i per a qui el rei de França creà el ducat de Bournonville , es casà amb Anne de Melun, marquesa de Risbourg Llur fill i hereu, Alexandre de Bournonville , per a qui Felip IV de Castella creà el principat de Bournonville , fou lloctinent de Catalunya el seu germà, Jean François de Bournonville , marquès de Risbourg, fou mestre de camp a Catalunya, on contragué un primer matrimoni 1659 amb Maria de Perapertusa, hereva dels vescomtes de Jóc fill de la segona muller fou Miquel-Josep de Bournonville i de…

Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una regular…

Fou renovat el 1713 per August II Desaparegué amb el repartiment de Polònia, i fou restablert amb el ducat de Varsòvia El 1813 fou convertit en orde imperial rus El 1921 reprengué el rang d’orde suprem polonès

França era el país que més havia avançat en la tècnica de l’estampació durant la primera meitat del segle XIX Que ho preguntin si no a Carles Ardit, l’espia de la Junta de Comerç de Catalunya No és d’estranyar que si Ardit anà a França a conèixer el procés d’estampació de les seves fàbriques, hi haguessin tècnics francesos que venien a Catalunya amb el legítim objectiu de fer diners gràcies als coneixements i a les tècniques que aportaven Joan Achon i Menson i el seu germà s’installaren a Barcelona entre 1838-40 Trobaren un bon soci que els féu costat Francesc Puigmartí, un filador de cotó…

Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una…

Situada en una cruïlla geogràfica, propera al districte industrial de l’Alta Silèsia i a unes altres regions mineres importants Després de la Segona Guerra Mundial, Cracòvia experimentà un gran creixement demogràfic aproximadament un 70% des del 1950, i es convertí en una gran metròpolis La gran indústria pesant ha estat installada a la ciutat satèllit de Nowa Huta A l’àrea suburbana hi ha una gran planta productora de sosa càustica És un centre important de distribució comercial, ben comunicat per ferrocarril, per carretera i per avió Principal focus cultural i científic del país, darrere…

Té dues branques, l' estadística descriptiva , desenvolupada ja als s XVIII i XIX, i l' estadística teòrica , que s’ha desenvolupat principalment al s XX Als Països Catalans, la primera anàlisi estadística és l' Estadística de Barcelona en 1849 , de Laureà Figuerola es refereixen també a la ciutat les publicacions a la Teoría general de la urbanización 1867, d’Ildefons Cerdà, i els treballs de Gumersind Colomer i Codina 1883 i de Pere Garcia i Fària 1893 A Mallorca és important el treball de Casimir Urech i Cifre Estudios sobre la riqueza territorial de las islas Baleares 1869 Un…