Resultats de la cerca

Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de…

Fill d’Hug de Cardona i de Gandia, senyor de Guadalest i de Gandia, i de Blanca de Navarra, de la qual heretà les baronies navarreses Durant les desavinences en aquest regne entre el futur Joan II de Catalunya-Aragó i el seu fill Carles, fou gran partidari del darrer En fou majordom i secretari El 1461 negocià el matrimoni del príncep Carles amb Isabel de Castella Mort el príncep, lluità contra Joan II de Catalunya-Aragó al servei d’Enric IV de Castella Fou un dels representants catalans a Baiona 1463 Després de la renúncia d’Enric, es retirà a València i oferí els seus serveis 1464 al…

Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…

Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà  Lo llibre de les dones 1980, en…

El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…

Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000 volums, 2 400…

Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excelleix pel seu giny i per la seva astúcia A l’Odissea , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven la muller,…

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del  Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor…

De caràcter privat, l’Associació es fa càrrec de l’organització, la gestió i el finançament del festival Celebrat anualment els mesos de juliol i agost, començà proposant un tema monogràfic cada estiu “Mozart i Saglieri”, “El bel-canto italià”, etc, però el 1989 abandonà aquesta línia El programa dedica una atenció especial a recitals lírics, concerts simfònics-corals i òperes, bé que també inclou espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop , concerts de cambra i espectacles familiars A més de l’escenari principal, situat als jardins del, celebra…

Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1996, L’odi 2005…