Resultats de la cerca

Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà

És esmentat ja el 989 L’església de Santa Felicitat de Seixà pertanyia a Cuixà el 1011

Era una possessió de Cuixà, esmentada ja a l’acta de fundació d’aquest monestir, del 879

És esmentat ja el 1011, que hi tenia possessions el monestir de Cuixà Formà part del vescomtat d’Évol

El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà Formà part, més tard, de la baronia de Jóc

La seva església parroquial conserva un retaule del Roser, renaixentista El lloc és esmentat ja el 871, com a possessió de Cuixà

Tercer fill mascle del comte Miró II el Jove i de la comtessa Ava En morir el seu pare 927 sembla que la modalitat de successió prevista era l’heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills — Sunifred , Guifré , Oliba i Miró —, però, atès que aquests eren menors d’edat, la comtessa Ava els tutelà i administrà els comtats alguns anys, durant els quals Oliba apareix documentat per primera vegada el 936 comprant unes terres del Vallespir amb la seva mare En arribar a la majoritat, Oliba degué collaborar amb Sunifred en el govern de la Cerdanya —ambdós assistiren el 953 a la consagració…

Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…

És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam…

Es tracta de l’església del petit poble de Riu de Pendís, a la dreta del torrent de les Planes És una església del segle XVIII amb un altar barroc que data del 1773, i és un dels dos únics que es van salvar a la Baixa Cerdanya de la crema i les destruccions del 1936 Curiosament, a la porta figura la data del 1775, dos anys més tard que l’altar L’església és capçada per un absis rodó —pervivència de les formes romàniques— cobert amb llosat pla amb un sol vessant que fa un efecte estrany Les parets són de paredat ordinari, amb pedres sense treballar de totes mides i posades en desordre Ni la…